Reflexió Dimecres de Cendra (Mt, 6,1-6.16-18)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Com cada any, el Dimecres de Cendra ens recorda que estem a punt de començar el camí de Quaresma. Voldria, en poques ratlles, fer memòria d’aquest fet oferint una reflexió que ens ajudi a “modernitzar”, “posar al dia “, la  “cendra”.

La “cendra” del dimecres hem de mirar-la des de la perspectiva de la Pasqua, no de divendres sant. Perquè el que ens importa és l’alliberament total, no carregar amb les culpes. La penitència de Quaresma no és temps per la mort sinó per la vida. Als no creients i a molts del creients, no els va aquest llenguatge de penitència amb rerefons tenebrós. El nostre món tecnificat i amb tendències laïcistes no ho entén, no pot entendre-ho. Cal un testimoni penitencial en la joia i la pau, en l’amistat i el diàleg, tot des d’una perspectiva de vida i respecte per la condició humana, que és pecadora i santa alhora. És dir, gent normal de carrer. Dimecres de Cendra pot ser una dia clau per encertar en el camí d’una penitencia pasqual de Quaresma. 

El treball i mil coses de la vida no ens permeten de viure el dimecres de cendra com voldríem, potser. Però, fem el que puguem i busquem la manera de tenir una estona de silenci, de recolliment per purificar el cor del cansament i disgust del dia per retrobar la bondat i l’ esperança per demà. 

Amb cendra o sense cendra, cor alegre perquè ve Pasqua. Que de la nostra joia puguin participar-ne els que ens acompanyen des de la llunyania en la fe.