Reflexió Sisè Diumenge Ordinari (Llc, 6,17.20-26)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui, per llegir i rebre, acollir la narració evangèlica, cal tenir una disposició especial. Hem de situar-nos en el medi que presenta Lluc, en plena naturalesa, en un paratge tranquil i pla. Jesús, baixant de la muntanya, es troba amb una multitud dels seus seguidors que l’esperaven a la plana. Jesús es commou i eixampla el seu cor tot adreçant-los la paraula. Tot era pau i harmonia de cors i de fets.  

I de la boca de Jesús sortiren les paraules dolces i boniques de les benaurances. Paraules que, potser, nosaltres ens prenem massa suament, “còmodament” i fugim de les exigències que presenten. Como si deixéssim a mans de Déu la solució als problemes de la pobresa, de la fam, de les malalties, de la manca de treball, a les injustícies per corrupció i demés malfets de la nostra vida. Ell, al cel, tot ho arreglarà i aquí, a la terra, consol per tots. 

Però, hi ha una segona part que no podem oblidar, els quatre advertiments o ”alertes”, que no malediccions, que d’això Déu no en sap. Però, d’advertiments sí que n’entén. Són una bona esbatussada que hem de tenir en compte. No si val a viure confiats en la misericòrdia de Déu sense posar signes de conversió a la nostra vida. No són paraules de venjança, ans de bondat i misericòrdia. Déu vol la conversió del pecador (la nostra conversió, la meva. No són paraules pel veí sinó per a mi, per a tots). 

Les benaurances ens parlen de la fidelitat de Déu. Aquest és sempre amb nosaltres, sigui quina sigui la condició de vida en que ens trobem. Ell anima la nostra felicitat, com remou els cors a la conversió. Caminar en la fe és anar per la corda fluixa, com passar pel fil d’un ganivet, o estar en la cresta de l’ona. És cosa de confiança en l’esperança de veure l’amor acomplert.  

A la llum de les benaurances, ciutadans del Regne del Cel, construïm entre els homes la nova casa on fer estada en la justícia, la veritat, l’amor, el perdó i la pau. Tot, per ser comunicadors de la Bona Nova que fa niuada en el cor de tota gent de bona voluntat. El missatge de les benaurances no és d’exclusiva de cap religió. Obert a tots, és acollidor i promotor de tota iniciativa que porta a la comunió entre els homes, i els homes i Déu. Fem de les benaurances ponts de diàleg.