Reflexió Cinquè Diumenge Ordinari (Llc, 5,1-11)

Jaume Montaña Carrera, prevere

La narració evangèlica d’avui és molt rica i variada: curació de malalts, pesca miraculosa, crida i disponibilitat dels deixebles a seguir Jesús. Cal, potser, triar-ne un i prou, és cosa de cadascú. Jo passejaré una mica per tot arreu. Hem de tenir el cor obert a tot i a tots.  

Per seguir Jesús, cal no tenir por, ser agosarat i deixar-se portar per l’Esperit. Viure en comunió d’Església la resposta a la indicació de Jesús de tirar barca endins. La sorpresa pot ser gran, com ho fou la pesca -inesperada- miraculosa. Alegria i joia que per tots fou compartida, no era festa d’un de sol sinó de tots, de la Comunitat, de l’Església més tard. A Jesús el podem trobar en el temple i fora del temple, batejats o no batejats, assidus o no de l’Església, basta tenir curiositat, com els que acudien a la Sinagoga per sentir què deia Jesús de nou. Per conèixer Jesús, com per trobar-lo i ser dels seus, encara que des de la llunyania, cal posar el ulls en Ell, que sempre és a prop. 

Estar amb Jesús és anar mar endins. No podem restar a la platja, a la riba, vora mar. Hem de ficar-nos a l’aigua fins mullar-nos, és a dir, posats en mig del tràfec del món per poder ser pescadors d’homes, oferint la Bona Nova de l’Evangeli que és camí de vera llibertat i de veritat, que ens porten a la comunió amb Déu i amb tota la humanitat. Que ens fa solidaris dels més pobres i necessitats posant rics i pobres costat a costat al servei del creixement i promoció de la dignitat humana. No es tracta d’enxampar ningú a la xarxa sinó de desvetllar-lo del son del materialisme i del consum, portant-lo a viure el somni de l’alliberament del mal i del pecat per la força de l’Esperit que tot ho renova i fa nou en el Crist. 

Diu que Pere i els altres ho deixaren tot i seguiren a Jesús. Nosaltres hem de fer el mateix però no ens hi atrevim. Contràriament al que diu Jesús., “No tingueu por“, tenim por. Potser, el que hem de fer és anar tot seguit amb Jesús i, al llarg del camí, anirem deixant - despullant-nos - de tot el que fa destorb al perfil d’un bon cristià, d’un home, dona, honestos.  

Som cristians per estar al carrer, per donar-nos, tots, les mans sense diferències ni prejudicis, enriquint-nos solidàriament dels bens espirituals i materials que se’ns han donat per compartir. 

No tinguem por, posem els ulls en Crist, mar endins pescarem, a la riba ni tant sols ens esquitxarem.