Baptisme de Jesús (Llc. 3, 15-16. 21-22)

Jaume Montaña Carrera, prevere

Amb la celebració del Baptisme de Jesús, acabem el cicle de Nadal i entrem en el temps litúrgic ordinari. S’ha acabat el silenci de Jesús, el temps de la vida oculta per manifestar-se en tota la seva plenitud de Messies, enviat del Pare. El Salvador comença el temps de la seva vida pública, sota el signe del baptisme, amb l’aval de l’Esperit que es manifesta damunt d’Ell, com qui aprova la missió que li ha estat encomanda. L’aigua, l’Esperit i el foc trenquen el silenci. La Paraula es fa sentir amb tota la potència del poder de Déu que parla als homes amb llenguatge d’amor i de perdó, de nova vida per sempre. Hem d’estar atents a la veu del cel que diu de Jesús: ”Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.” Perquè el que diu del Fill és també nostre, que rentats per l’aigua, purificats pel foc en l’Esperit, som fets fills del Pare. 

Conscients que som testimonis de la resurrecció, trenquem els silencis de la nostra vida que impedeixen que Jesucrist sigui conegut arreu com el Salvador. L’Esperit que és amb nosaltres guiï els nostres passos per camins de bondat. L’Esperit és bo però fa mal. Més ben dit, provoca dolor. El mal és negatiu, el dolor, en quant l’home, la dona o els humans podem donar-li color, és diví i humà. El mal aixafa, el dolor endolceix el cor. Però, aquest és un secret que solament coneix qui estima de veritat i, obrint-se a Déu, no segueix els criteris de l’home sinó que viu al ritme de l’alè de l’Esperit. Esperit que sofreix, en Jesús mut, escoltant els silencis de Déu, que no condemna la dona pecadora, que calla davant el Sanedrí, de Herodes, de Pilat, i d’altres... El sí de la creació que trencà el gran silenci de l’univers encara perdura, ens dóna confiança de futur.  

Vàrem acabar l’any amb la tristor del silenci de la mort traïdora que engoleix vides i fa més difícil la pau -atemptats, terrorisme i guerres que no cessen, execucions de condemnats a mort (prova d’abús de poder )- que sap més de venjança que de justícia. Condemnes a mort, ajusticiaments, que serveixen per tapar les vergonyes del sistema injust de vida que divideix la societat en bons i dolents segons el parer dels poderosos. Víctima del sistema, dels interessos religiosos i polítics, Jesús fou callat per la mort injusta a la creu, però en sortí vencedor destruint i reduint a silenci la mort amb la Resurrecció. Sota el signe del segell de l’Esperit Sant, encetem aquest nou any. No perdem la gràcia de batejats i, pouant en els silencis de la vida, aprenguem a parlar el llenguatge de l’Esperit. 

Avui, com ahir, Jesucrist és el Salvador. Amb aquesta convicció de fe, anunciem al món la salvació. Si Déu es féu home és perquè la humanitat no està perduda. Viure el bateig és responsabilitat nostra. És la gran oportunitat per escoltar i fer sentir la veu de Déu.