Epifania 2007 (Mat. 2, 1-12)

Jaume Montaña Carrera, prevere

La festa d’Epifania -esclat de la manifestació de Déu, per Jesús, al món- és la celebració que faltava per completar el cicle litúrgic nadalenc. Amb la presència dels mags -vinguts d’arreu del món-, que han acudit a la cova, els àngels també, és converteix aquesta en la central de la globalització de la salvació. A la cova van per trobar Jesús, de la cova tornen portant Jesús. Tot és festa i tot és joia, però no tot és alegria. Els mags han de fer un altre camí de tornada.  

Una llum, l’estel, de fora estant il·luminava el camí als mags i, l’anunci dels àngels posa en camí els pastors; tant els uns com els altres van haver de vèncer dificultats pel camí. No tot era tan clar com ho veiem avui, 2000 anys després, nosaltres, que racionalitzem la coneixença de Déu fins a sotmetre’l al determini de la voluntat popular, manifestada democràticament als parlaments. Sí, avui com ahir, hi ha Herodes que volent eliminar Déu de la vida oficial i del carrer, reduint la religió a l’àrea de l’íntim de la consciència. També hi ha mags i gent de tota condició que cerquen Déu i, havent-lo trobat, l’anuncien arreu. Malgrat el corrent de laïcisme imperant, en la fosca que entenebra la intel·ligència, la llum de Déu, dèbil i tímida, s’obre pas i guia els homes al descobriment de la seva dignitat, que els correspon per naturalesa. Dignitat que es realitza en plenitud quan arriba al diàleg de comunió amb Déu creador i salvador. Anar contra la religió, atemptar contra el dret de llibertat religiosa és propi d’una societat immadura, que no ha desenvolupat la raó. També ho és d’un home de pensament uniforme i intransigent, que no és capaç d’una convivència democràtica. La por l’impedeix de portar un diàleg de tu a tu amb Déu.

La festa de Reis, per costum i tradició, té per protagonistes els nens. Benvinguda sigui, però no ens quedem en la cultura del regal i de la festa. Anem a fons i, trobats que estem a la cova, aprenguem de Jesús, la cultura de la veritat, de la justícia, de la pau, de la vida, de l’amor. Sigui la cova l’hemicicle d’on surt la llei que proclama i defensa els valors i drets humans, que fa dels homes germans i servidors de Déu. 

Celebrem la festa de Reis. Fem-nos el millor dels regals, donem pas a Déu en la nostra vida. Ell ja ens té en la seva. L’Esperit Sant guiï els nostres passos, il·luminant la foscor del caminar dels homes. Caminem sense ensopegar. Amb l’Església siguem l’estel que assenyala el camí.