Reflexió Quart Diumenge d'Advent

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui, diumenge, el primer que ens crida l’atenció és que demà és Nadal. Però, no voldria que aquest fet de la proximitat immediata de Nadal fes perdre el sentit i valor d’aquest quart diumenge d’advent. Un diumenge fet per la joia i l’alegria de la vida, de tota vida infantada que anima les entranyes de tota mare. Ella fa de la maternitat un esclat del poder de l’amor, de la meravella creadora de Déu, en la qual hi veiem acomplertes la voluntat i el designi salvador del Pare per tots nosaltres.

La visita de Maria a Elisabet, la trobada joiosa de les dues mares, l’alegria que omple d’esperança, porten amagada en els seves entranyes, el precursor una i el Redemptor l´altra. Alegria que es manifesta en l’himne de lloança a Déu amb que Elisabet saluda Maria. L’Esperit Sant se’ns dóna, portador de vida, en l’Infant que ens ha de néixer, que essent de Maria, per obra seva, és patrimoni de tota la Humanitat perquè Déu ens el dóna.

La felicitat de les dues mares és una clara invitació a totes les dones que són mares i a les que estan a l’espera d’infantar el fill o d´engendrar-lo, a viure, com una festa, la maternitat. I als pares, a sentir-se, amb les esposes, protagonistes d’un fet inabastable que escriu història nova en el seu amor de matrimoni. Tots dos col·laboradors i intèrprets de la voluntat creadora de Déu -així ho diu l’Església en el Concili Vaticà II-. GS,50).

L’escena de l’Evangeli d’avui és un exemple palès de solidaritat, de servei i d’amistat mútua entre dues dones que, conscients que la maternitat és un do, en donen gràcies i es posen al servei de les noves vides com camí que porta a Déu al cel i a la terra. Hem d’aprendre i agrair a Déu que la maternitat-paternitat sigui un do i una tasca a la vegada, una responsabilitat i oportunitat de futur.

“Feliç tu que has cregut !. Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà” -diu Elisabet a Maria-. Sempre ha ocorregut, però, avui com mai, sembla que es fa més vist. Hi ha fills no desitjats, no benvinguts, fins i tot alguns, massa, són trets del camí de la vida per l’egoisme traïdor -encara que es dissimuli amb l’eufemisme de la salut reproductiva-. L’avortament és tot el contrari a rebre el fill com un do i una oportunitat, tasca d´educació de la seva personalitat, per els creients en la fe i la humanitat. 

Resten poques hores pel Nadal. Preparem-nos, perquè un any més el què Déu ens ha dit es complirà. La Paraula es fa carn per fer-nos a nosaltres Esperit. En recolliment i silenci, disposem el cor a rebre Jesús. Oferim a Maria casa nostra perquè tinguin on aixoplugar-se. Aquesta nit no pot haver-hi ningú sense sostre, ni cap nadó pot veure trencada l’esperança de vida.