Reflexió Tercer Diumenge d'Advent

Jaume Montaña Carrera, prevere

Fent camí vora el riu Jordà, la gent sentia parlar d’un nou predicador amb aires de profeta. Seria potser el Messies? Què cal fer per estar en el camí de la conversió? Preguntes aquestes i altres es fan la gent amb inquietuds religioses. També entre nosaltres ens les podem plantejar. L’Advent, temps de preparació pel Nadal, és molt propici per fer preguntes i disposar el cor per acollir la resposta que, no ho oblidem, és NADAL. 

Aprenents de profeta de l’esperança, hem de ser amants de la caritat i de la justícia perquè ho sapiguem traduir, en la nostra vida, en caritat social. És el que diu Joan Baptista als qui li pregunten ”què hem de fer“? preocupats per donar, amb la seva vida, testimoni de conversió i no perdre’s el cel. Perquè el cel no és en el més enllà de la mort, comença aquí a la terra sembrant pau i amor. Si no, perquè celebrar Nadal! L’Emmanuel, Déu és amb nosaltres, és l’esperança que ens mou a l’amor. 

Com Joan a la seva gent els diu que no és el Messies, nosaltres tampoc presumim d’aires messiànics. No som el Messies i, com Joan, tampoc som dignes de deslligar-li el calçat. Però sí som, com el Baptista, precursors de la seva paraula, som els que tenim l’encàrrec de preparar-li el camí perquè els qui el busquen el puguin trobar, o sense buscar-lo se’l trobin i, en la gràcia de batejats, siguem tots els seus deixebles. Batejats en aigua i en l’Esperit, el foc de Déu abrandi els nostres cors i, purificats de tot pecat, proclamem la Bona Nova del que omplirà de llum la fosca de la Cova de Betlem. Però sí que podem deslligar el calçat, servir, als germans necessitats que tenim al nostre voltant. I el que fem a un d’aquests petits ho fem a Ell. 

Preparar-nos pel Nadal no és cosa senzilla, és un gran risc. És obrir-nos de cor a Déu i acollir-lo en la nostra vida, canviant els costums d’home per les virtuts de Déu, segons el seu pensament que ens deixa clar en les benaurances.  

Atents a la paraula de Jesús, obrem amb caritat i justícia. Així, donarem a tothom raó per esperar i preparar-se amb goig al Nadal. I com el Baptista no deixem de proclamar la Bona Nova. Com ell, siguem per la gent un interrogant, que si no cal pel mode de viure, de vestir i de menjar, sí hem de ser-ho per com som servidors dels més necessitats i fem un lloc en el cor per a Déu.  

En l’Església i amb l’Església, preparem Nadal, preparem-nos pel Nadal.