Reflexió Segon Diumenge d'Advent

Jaume Montaña Carrera, prevere

Amb consciència i responsabilitat d’historiador, Lluc, a l’evangeli d’avui, dóna un seguit de referències i connotacions que ajuden a situar en el temps i en l’espai els esdeveniments dels que vol parlar. Vol donar seguretat de la veritat dels fets que narra, com qui vetlla per la veracitat del que diu. Nosaltres, prenguem consciència dels temps i moment en què vivim i actualitzem les paraules de Lluc, fent que el seu Evangeli sigui salvació per la gent d’avui.

Advent, temps de preparació pel Nadal, ens diu, avui, que no hem tenir per a nosaltres, com  tresor amagat en el cor, la bona notícia del Nadal. Hem de fer-la conèixer arreu, cridant la seva paraula ni que sigui en mig d’un desert, perquè la paraula predicada, un cop sembrada, és cosa de l’Esperit de Déu fer-la fructificar en el cor dels oients que l’acullen. A nosaltres ens pot semblar temps inútil i paraula perduda la dita en el desert. Però, no. Aquest dóna fruit al seu temps. A nosaltres se’ns encomana d’esbroçar el camí, treball dur i feixuc, però no s’hi val a perdre l’ànim.

Com Joan Baptista, que rebé el do de Déu, hem de sortir plens de l’Esperit Sant per carrers i places, invitant la gent a la conversió. Els carrers no han de ser en exclusiva domini de la publicitat i dels llums nadalencs. Hi ha quelcom més important que els torrons i els regals. La vida interior, on l’home en la intimitat de la consciència, viu i aprèn a viure la seva grandesa i dignitat humana. Que en Déu troba el ple compliment. En mig del tràfec i soroll de la ciutat, es a dir el desert d’avui, fem sentir la nostra paraula, que té la força de la presència silenciosa de Déu que fa camí dins l’home.

Obrir rutes al Senyor, obrir nous camins a l’Evangeli és el propòsit del Pla Pastoral del Bisbat. Per obrir camins, no cal més que ser fidels a l’Evangeli i viure’l en la nostra vida diària. No són les coses extraordinàries les que meravellen la gent, sinó el cada dia fet amb amor i esperit de servei. La paraula pot obrir les ments, però les obres obren el cor i creen deixebles. No ho oblidem, som veu que no calla mai i sempre està al servei de la vida, de la veritat, de l’amor, de la dignitat humana. Perquè la nostra crida, la nostra veu, la paraula i la vida amb que proclamem la bondat de Déu són perquè tothom vegi la salvació del Pare.

El calendari d’advent, la corona d’advent ens poden ajudar a mantenir un caliu pre nadalenc a casa i en el cor. Déu parla en el desert, hem d’estimar el desert, l’hem de fer un lloc d’estada privilegiat, d’oportunitat d’experiència de Déu. Les nadales i els llums que omplen els carrers ens facin veure tot allò que no necessitem per ser feliços, per fer Nadal. M’agrada Nadal!!