Reflexió Diada de la Immaculada

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui no és diumenge, però ens trobem voltant la taula de l’Eucaristia per celebrar, amb especial record i emoció, en la intimitat de la comunitat creient, una festa de la Verge Maria, la Mare de Déu. Entrats, fa pocs dies en l’Advent, posem en el bell mig del recorregut litúrgic que ens porta fins a Pasqua, i que vivim en la confiança del cada dia, una festa mariana: la Immaculada Concepció. Així, estem en comunió amb tota l’Església que honora i s’honora retent culte a Maria. 

L’Evangeli d’avui és una lliçó modèlica de diàleg entre Déu i la criatura, la criatura i Déu. Diàleg que és pregària a doble direcció. Déu que demana i la criatura, que també demana, i tots dos donen. Amb doble resposta per part dels dos interlocutors: Maria diu que sí i Déu que la fecunda. Posant a Elisabet com aval de la Paraula que li ha estat anunciada a Maria, i Maria que fa donació de la seva virginitat, al no conèixer baró, l’Infant que pren vida en les seves entranyes, no podia ser més que de Déu.  

Aquest “tu a tu” de Déu amb Maria em fa retrocedir en el temps i rellegir la narració del Paradís, al Gènesi. Allí, Déu està seriós, la dona, Eva, és l’acusada i està neguitosa, plena de pecat. Avui, Déu, per boca de l’Àngel, es manifesta amorós i suplicant a la dona, la plena de gràcia. Allà era paraula de sentència, aquí és paraula enamorada, obrint nous camins a l’horitzó. Tot és nou. Amb Maria, la criatura retroba l’estat de gràcia, hi ha una illa enmig la mar, un oasi en el desert. Ella no coneix el pecat, Ella participa de la Redempció, entrant en l’eternitat on no hi ha abans ni després, no hi té lloc el pecat. El sí de Maria en l’Encarnació foragita el pecat del món i obre les portes, a la terra, al Sant de Déu. A Maria ja se li pot aplicar la Redempció, que estant més enllà del temps, va néixer sens pecat. Déu tot ho pot, tot torna a ser bo. 

També nosaltres estem sense pecat, la gràcia de batejats ens n’ha alliberat, però, a diferència de Maria, la plena de gràcia, nosaltres som pecadors necessitats del perdó. Estiguem atents a la invitació a la conversió que ens fa l’Església, com Àngel enviat per Déu.  

Celebrem la festa de Maria a casa, al carrer i a l’Església. Familiars, veïns i amics, companys de treball sentin la bona flaire del do de l’Esperit Sant que viu en nosaltres i que, amb el seu foc, tot ho il·lumina, purifica i anima per l’apostolat. Fem de la pregària personal, comunitària i familiar un himne de lloança i d’acció de gràcies al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant. Que es faci en nosaltres la seva paraula!