Reflexió 34è Diumenge ordinari - Festa de Crist Rei

Jaume Montaña Carrera, prevere

Amb la festa de Crist Rei que celebrem, avui diumenge, donem per acabat el cicle de l’any litúrgic. I, en la línea de fer-nos preguntes, acabem amb una qüestió cabdal pel sentit de la vida i la raó d’esperança i la fe del cristià: la reialesa de Crist i la veritat. Al temps que se’ns dóna pistes per encertar la resposta. És Jesús, en persona, que resol l’interrogant quan diu: jo soc rei però la meva reialesa no és d’aquest mon, i en altre lloc diu: jo soc el camí, la veritat i la vida. I, avui, afegeix: per això he vingut al mon per donar testimoni de la veritat, que no és altra que l’Amor amb que Déu el Pare ens estima. 

En cloure l’any litúrgic, podríem preguntar-nos que hem aprés aquest any. La resposta, penso, podria ser dir que hem aprés a no tenir por a fer-nos preguntes sobre Jesús i a Jesús, perquè en Ell trobem sempre l’amic que no s’amaga ni rebutja cap qüestió, està obert a tot el que és servir a la veritat, la justícia, el perdó, l’amor. Ni tenir por a les respostes de Jesús que són aclaridores per fer el camí de la vida en la fe. 

Avui, trobem a Jesús i Pilat en conversa. Pilat encuriosit per saber de Jesús i defugint l’enfrontament amb la veritat, tot i que la posa com excusa del seu obrar: com si la veritat escapés de l’abast de l’home. Jesús en la seva resposta, desvetlla l’enigma de la seva reialesa i el de la veritat. Escoltar la veu de Jesús és estar en la veritat i ser de la veritat, és estar a l’escolta de la seva veu. I qui m’acull a mi, ens ha dit en altre lloc, acull al que m’ha enviat, i així, podem afegir, som del Pare.  

Seguidors del Crist, nosaltres som pel Crist, en la gracia de batejats, servidors, testimonis i profetes de la Veritat. Arriscat ofici, aquest, enmig d’un mon que fa oïdes sordes a la veu de la consciència que invita al respecte i promoció de la dignitat humana i dels valors humans, que prefereix tenir a esser.  

Sacerdots, profetes i reis en el do del Bateig, germans amb tots els homes i dones no defugim la veritat y estimem-nos com Ell ens ha estimat. Res ha d’entelar la nostra consciència, que ha de resplendir a la llum de la veritat animada per l’Esperit Sant, lliure de tot lligam d’afany terrenal enriquim-nos amb bens propis del Regne del Cel. Participants de la reialesa de Jesús, el Senyor, no tinguem por, ni que sigui precís, donar la vida en testimoni de la veritat, com ho fan els màrtirs, i els sants ho proclamen. Que per donar testimoni de la veritat hem estat batejats en la fe de Crist, Rei i Senyor de la nova creació. 

I, per acabar, donem gràcies a Sant Marc, evangelista, que ens ha acompanyat al llarg d’aquest any litúrgic que avui cloem. Grácies, Marc.