Reflexió 33è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

L’Evangeli, avui, comença amb un to dramàtic i apocalíptic, per prendre, però, tot seguit, un to afable i de cordialitat. Després de l’anunci de grans desgràcies i de la desfeta del món, Jesús té unes paraules de consol i d’ànim, d’esperança que dóna pau i tranquil·litat. Diu: Llavors veuran venir el Fill de l’home amb gran poder i majestat, i els àngels reuniran els seus elegits, vinguts del quatre vents. 

Tot seguit, Jesús, bon mestre i pedagog, ens dóna la clau per saber llegir en els signes del temps la seva presència salvadora, reconfortant i donadora d’alè de vida. No hem de quedar-nos amb una lectura catastròfica de la història i dels efectes d’una natura embravida. Jesús no ve a destruir ni a condemnar, ve per fer-nos fills del Pare i de la nostra vida un himne de lloança a Déu. Nosaltres, amb l’ajut de l’Esperit Sant, hem de ser pacificadors i portadors d’esperança en mig dels homes perquè no errin el camí. Hem d’ensenyar-los a llegir, en clau de Déu, els signes dels temps. Déu es serveix de la natura, no per espantar l’home sinó per despertar-lo a nova vida i enlairar-lo cap al cel. El món no és enemic nostre. És l’amic, a través del qual Déu ens fa conèixer la seva sobirania, que és Amor. 

El cel i la terra passen, la paraula de Jesús es manté i s’acompleix. Quan i com, quin serà el dia, això solament ho sap el Pare. Són paraules de confiança amb les que Jesús ens crida a l’esperança. Què millor que esperar en Déu que és Pare i, pel seu Esperit amb el Fill, surt garant de la nostra salvació? Com tot pare, i Déu encara més, vol el millor pels seus fills. Deixem-nos estimar per Ell i que la seva paraula sigui veritat quan i com vulgui. Nosaltres, atents als senyals de la vida, fem camí en la pau, la justícia, el perdó i l’amor. 

Encara que l’estil primer de la narració evangèlica d’avui sigui tremendista, no ens portem a engany. La mà de Déu, dolça i amorosa, està en tot fet de la nostra vida. Res no escapa de la seva providència, que tot ho orienta al bé i felicitat dels éssers humans amb l’ajut d’una naturalesa que posa, en la seva grandiositat i formosor, al servei de tota vida. Recordem, amb el llibre del Gènesis, que Déu no creà el món per la destrucció, Éll que veié que tot era bo, ho posà a les mans de l’home amb l’encàrrec de que ho fes fructificar, créixer i multiplicar. 

Quan els mitjans de comunicació social, premsa, ràdio i televisió presenten notícies de catàstrofes naturals, o fets de guerres i terrorisme, de la mà de l’Evangeli, fem-ne una la lectura que ens porti a una resposta solidària i de caritat. Amb Crist i pel Crist, siguem senyors de la Història.  

Avui, GERMANOR, és un dia per manifestar el nostre amor i suport a l’Església amb generositat. La lectura dels signes del temps ens demana l’autofinançament de l’Església, que és cosa de tots.