Reflexió 32è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

L’Evangeli d’avui és dels pobres i marginats, dels humils i dels que no tenen nom, els oblidats, els que no surten a la “foto”, els sense sostre i els desplaçats. De tots aquests, i d’altres que podem posar a la llista, Jesús se’n fa defensor. Tots tenim uns drets que mereixen ser respectats, que ens donen prestància. La viuda que donà al Temple tot el que tenia, el que necessitava per viure, que s’ha donat a si mateixa, que es queda sense res perquè ho dóna tot, és per a la que Jesús té paraules d’elogi i de reconeixement; dels altres, dels rics que donen del que els sobra i que a més en presumeixen, Jesús adverteix i demana que ens en guardem, que no ens deixem portar per la moda i els criteris del tenir oblidant d’ésser . 

Em recorda aquest passatge evangèlic a Teresa de Calcuta quan diu: hem de donar fins que ens faci mal; o a l’Abbé Pierre que deia: cal tenir, sempre, un vidre trencat a la finestra, perquè entri (sentim) el fred del carrer a casa nostra; i els elogis que de la pobresa fa Sant Francesc d’Assís. I no puc oblidar el que em deia un dia una velleta molt simpàtica, petita i tota de negre com si estès al seu poble, plena d’amor a Déu i a l’Església: con mi pan y mi Dios, me basta. I afegí: cada dia vinc a l’Església a la visita, si està tancada dono un bes a la porta i... torno a casa amb l’amor de Déu en mi. En la vida trobem, si volem, molts bons exemples i fets que colpeixen el cor. Viudes, velletes com la de l’Evangeli també n’hi han moltes avui. Preguntem-nos de quina banda estem nosaltres. No hem de maldar per figurar a la “foto” ans cal que, des de l’anonimat, que en l’Església és resplendor de llum, animem l’ajuda als pobres i als necessitats.  

Jesús, denunciant la manera de donar dels rics, no diu que no donem, ens assenyala el camí i forma de donar sense ofendre a ningú i servint a tots. Ens alliçona com donar, amb senzillesa, amb amor de servei, amb generositat i segons les possibilitats i sens tenir por de donar. Donar és viure amb afecte de cor l’amor al proïsme.  

Caldrà, avui, que repassem comptes i vegem com donem, què donem, quant donem, a qui donem i perquè donem. Entre tots, pobres i rics, hem fer possible el sosteniment de l’Església, de la qual les obres de caritat i socials són part important. Més lliure sigui l’Església de dependències d’institucions, més eficaç i testimonial és la seva caritat i servei a l’evangelització. 

Ser generosos amb l’Església és ser esplèndid amb un mateix. L’Amor és comunicatiu. Amb elegància d’esperit, compartim amb l’Església del que som i del que tenim. Dels cinc manaments de l’església, un diu: ajudaràs l’Església en les seves necessitats. Jesús, que veu l’íntim del cor, pugui beneir la nostra generositat. Quan anem a Missa, a l’Església, no deixem el moneder a casa. La Diada de GERMANOR és una bona ocasió per col·laborar amb l’Església.