Reflexió 31è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

I seguim anant amb Jesús per places i carrers, per camins de la seva terra, ensenyant als seus els misteris del Regne, acollint els qui el busquen i fent-se trobadís de tot aquell que vol saber la resposta de Jesús als interrogants de la vida. Jesús no s’amaga ni rebutja ningú que cerqui la veritat. No fa distincions per raó de raça, color, creença, posició social o edat. La paraula de Déu que Jesús anuncia l’adreça a tothom. La salvació no té límits ni fronteres que l’encerclin i impedeixin l’accés de qualsevol que vingui a Jesús.

També nosaltres voldríem tenir la formula màgica que ens permetés veure amb claredat el camí a seguir en la vida, que ens porti cap el cel. Delerosos d’agradar Déu, com el mestre de la Llei, per complaure Déu, necessitem saber quin és el primer i més principal manament a observar per no errar el camí, i el segon, com si hi hagués una jerarquia entre els manaments.  

Som gent de pensament jurídic més que d’Esperit. Hem d’aprendre a ser lliures i no estar sotmesos als lligams de la Llei. Llibertat, “aquesta,” que costa de viure perquè la responsabilitat que comporta ens espanta, ens posa davant per davant la consciència i aquesta ens fa por. La llibertat no està en fer el que hom vol, sinó en assumir la responsabilitat dels propis actes. Obrar amb llibertat és dir sí al jo que decideix, sabent que no pot carregar als altres les pròpies decisions.  

Com ens diu l’Evangeli d’avui, el primer que cal és escoltar. Escoltar la paraula de Déu, la veu de la creació i del món en que vivim. Escoltar estant oberts al do de l’Esperit que parla sempre sense callar, proclamant la grandesa de Déu i de l’home, fet a imatge i semblança de Déu. Hem d’escoltar la vida, i la mort també, perquè les dues ens porten a Déu.  

Però no n’hi ha prou amb escoltar, cal estimar, que és la manera de viure, com compromís, el donar resposta a la invitació que Déu ens fa de seguir-lo i fiar en Ell. I, a més, se’ns diu com ha de ser l’estima, fruit de l’escolta. Amb tota donació d’un mateix amb totes les potencialitats de la persona, amb tota l’amplitud d’estima a Déu i al proïsme, sinó no estem prop del Regne. 

Com el mestre de la Llei, busquem estar prop de Jesús i, sense por, preguntem-li el que ens inquieta, Ell és la resposta d’amor de part el pare Déu. De fills de Déu i germans amb tothom proclamen la Bona Nova per a que pugui ser escoltada i estimada. Perquè visquem a l’empar i aixopluc dels manaments de l’amor.