Lleida, Església martirial

Jaume Montaña Carrera, prevere

Durant dos anys llargs el Bisbat de Lleida ha viscut l’experiència martirial que sofrí quan la persecució religiosa de 1936 a 1939. Ara el dia 5 de novembre, en cerimònia que tindrà lloc a la Catedral, a les 5 de la tarda, es clou el que s’anomena procés diocesà. Han estat dos anys de treball seriós i silenciós, d’investigació, recollida de dades i de testimonis sobre la vida i mort dels presumptes màrtirs. S’ha recuperat la memòria d’uns capellans i seglars que per la fe donaren i els fou arrabassada la vida. La fidelitat a la fe, a l’Església i al Crist van ser més fortes que guardar-se la vida per a ells. Així avui els honorem i proposem a l’Església perquè sigui, la seva mort, donació de vida, reconeguda com mort martirial.  

En proposar-los per a màrtirs no fem més que complir amb un deure de gratitud vers ells, que honora tota la diòcesi i revitalitza el compromís evangelitzador de l’Església de Lleida. Sempre s’ha dit que la sang dels màrtirs es sembra de nous cristians. Cara a nosaltres, no per ells, necessitàvem d’aquesta afirmació de martiri que esperem un dia sigui reconegut per l’Església universal. 

Ells, els nostres màrtirs, són per a nosaltres un reclam i una invitació a viure la fe amb radicalitat, a mantenir la fidelitat a l’ensenyança rebuda de l’Evangeli i a estimar l’Església que ens acomboia tot el llarg de la vida, nodrint-nos amb la gràcia dels sagraments.  

Per fer profitós tot aquest procés diocesà i per nosaltres enriquidor, cal que estiguem atents a les lliçons que ens donen aquests servents de Déu, presumptes màrtirs, amb la seva mort que no es pot perdre de la memòria de l’Església.  

Pregoners fins a donar la vida, són un exemple de fidelitat a la gràcia de batejats, de generositat en vessar la sang per l’Església, la pau i el perdó, per la reconciliació entre les parts enfrontades. Fills predilectes de l’Església, han de ser per nosaltres exemple de virtuts i esperons que animen la presencia de l’Esperit del cel nou i la terra nova, fent de la convivència en societat una oportunitat de benestar per a tothom en el respecte del drets humans i valors religiosos que ennobleixen la consecució del bé comú. 

A part els pobres, aquí a la terra, si hi ha un col·lectiu més privilegiat per l’Església és el dels màrtirs. Des dels inicis fins avui, i serà sempre, les comunitats cristianes tenen com especial privilegi comptar amb màrtirs entre els seus. 

Parlar de l’Església i els màrtirs, avui, per alguns, no és políticament correcte. Per nosaltres és una exigència de fidelitat evangèlica a l’acció salvadora de Déu que es manifesta de forma extraordinària en els màrtirs. 

Amb Sant Pau que diu que ha de completar en ell el que li falta a la passió del Crist, així nosaltres completem en la nostra vida i voluntat de servei als necessitats i a l’anunci de la Bona Nova, el que els servents de Déu que recordem aquest diumenge 5 de novembre, feren a favor nostre. 

El jove màrtir beat Francesc Castelló, un bisbe -Mons. Salvi Huix-, 139 mossens, i 30 laics del bisbat de Lleida fan de la Diòcesi de Lleida una Església martirial. Aquesta és la “bona notícia” que celebrem i proclamem als quatre vents segons l’alè de l’Esperit Sant que al caliu del seu foc encén les animes en l’Amor a Déu i els germans. Sentim en el cor com les campanes toquen a glòria.