Reflexió en la Diada de Tots Sants

Jaume Montaña Carrera, prevere

 L’eix central sobre el que pivota la celebració d’avui, diada de Tots Sants, són les benaurances que l’Església proclama als quatre vents com camí segur de realització personal i comunitària en el si de l’Església. Avant sala de la benaurança eterna. 

A l’hora, d’honorar i celebrar la santedat de tots els justos que en el cel frueixen de la felicitat en el goig de la contemplació cara a cara de Déu.

L’Església ens proposa la vivència de les benaurances. Com per donar-nos un tast, aquí a la terra, del que serà la vida eterna, de la que ningú es exclòs, dels qui viuen l’esperit de les benaurances havent-ne aprés la lletra. 

Les benaurances ens parlen amb un llenguatge que és llunyà dels interessos de l’home d’avui i de les seves inquietuds, tancat en si mateix, valorant el que hom té per sobre del que hom és, que parla un llenguatge dur i distant, de vegades groller. La parla de les benaurances és de pau i serenor, de caritat i de servei, de respecte de l'interlocutor, creador de comunió fruit d’una comunicació en la veritat. Honorar els justos de tots els temps és reconèixer la dignitat de la persona humana que en Déu troba la plenitud.  

Sentir proclamar feliços i benaurats, un seguit de col·lectius que el món desprecia i no té en compte, és capgirar de tal manera els valors que orienten els criteris de la vida que ens presenten en mig de la societat com gent estranya i aparentment llunyana els uns dels altres. Per Tots Sants, hem d’aprendre a deixar que l’Esperit de Déu purifiqui els nostres cors i vivifiqui les nostres obres. Tots Sants és una diada de germanor i de fraternitat per l’aigua que ens ha regenerat i el foc que dóna caliu d’amor. 

L’endemà, 2 de novembre, és la diada dels Difunts. Però la gent aprofita que Tots Sant es festiu per anar a corrua feta al cementiri, portada per un sentiment d’enyorança i, amb dolor al cor, en el record dels familiars i amics difunts. Fem d’aquest dia una oportunitat de confiança en Déu i raó d’esperança en la seva bondat i misericòrdia. Pregant pels difunts, renovem el compromís de vida com a cristians. Ells, que estan a les mans de Déu, tinguin el conhort de la proximitat de Déu en el que viuen justos entre els justos, ciutadans del cel alliberats de tota macula de pecat, revestits d’immortalitat.  

Amb la Verge Maria, Senyora de cel i terra, celebrem la santedat dels Justos i implorem la misericòrdia de Déu pels difunts, i per nosaltres els que encara vivim la perseverança en la fe, l’esperança i la caritat.