Reflexió 30è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

També aquest diumenge, ens trobem amb Jesús que, fent camí amb els seus, va adoctrinant-los sobre les coses del Regne de Déu i desvetllant-los-hi els secrets de l’amor amb que el Pare ens estima i te cura de tots nosaltres, i per Jesucrist, el Fill, l’Enviat, ens guareix de tota malaltia i ens atorga el perdó. Tot per la gràcia de la fe. 

Podem dir que el cec de naixement, aquell home, Bar-Timeu, es trobava al lloc oportú en el moment adient i la trobada amb Jesús donà el seu fruit. El cec, sabent que Jesús passa per allí, cridava per atreure l’atenció de Jesús; aquest l’escoltà i el va cridar que se li acostés. I, en un diàleg franc i sincer, de part de Jesús sortí la pregunta de sempre “què vols que et faci”. La resposta de Bar-Timeu, clara i contundent, ” feu que hi vegí ”, i la resposta de Jesús també definitiva: “ vés, la teva fe t’ha salvat ”. Recobrada la vista, el cec, diu la narració evangèlica, el seguia camí enllà. 

Aquest relat ens ensenya que hem de fer del nostre pelegrinatge per la vida una ocasió i un moment oportú de trobada amb la fe, amb l’Església, amb Jesucrist que, com al cec, ens crida i està dispost a escoltar les nostres peticions i ens crida, amb veu d’amic, a estar amb ell i seguir-lo camí enllà.  

Anima’t que et crida, diuen la gent al cec. Animem-nos i d’una revolada anem a l’encontre de Jesús per rebre la seva gracia en el perdó i, en el do de l’Esperit, seguir camí enllà. Que a altres sapiguem fer-los partícips de la nostra joia en la fe perquè ningú vagi per la vida a les palpentes sinó que pugui caminar amb pas segur, de la mà de Jesús en la comunitat de l’Església. 

Sense por ni miraments, amb molta confiança, en la seguretat de que som escoltats, acudim a Jesús i demanem-li que ens faci veure, amb ulls de fe i de caritat, el camí de la vida. Que de ningú ens fem estranys i, de tots, amics i germans, especialment dels pobres i els malalts, dels necessitats en general. Nosaltres, que de sempre hem vist amb ulls de fe, hem de donar testimoni, des de la caritat, de que Déu es Amor.

 Caminants amb Jesús pel mig de la calçada, estiguem atents a la gent i al que passa a la vorera, al marge. Siguem sensibles a les inquietuds i al clam de la humanitat assedegada de justícia i de pau, de veritat i perdó. De treball i de salut.  

 Dimecres, Tots Sants, és dia de eleccions. Hem d’anar a votar. És un dret i un deure. És una manera de viure i d’acomplir amb l’exercici de la caritat política servint al bé comú. Està en joc el model de societat que volem, i de vida. No podem fer-nos absents En elegir els nostres representants al Parlament, estem fent un acte d’afirmació i consolidació de la democràcia. Amb els ulls ben oberts, il·luminada la intel·ligència per la llum de la fe, amb mà serena, el nostre vot reflecteixi els valors d’una consciència cristiana.