Mirada al cel, mà a la urna

Jaume Montaña Carrera, prevere

El proper dia 1 de novembre és un dia clau per la història de la democràcia en el nostre país. El dia 1, i per cert diada de Tots Sants, acudirem als col·legis electorals per votar. La coincidència amb la festa de Tots Sants em porta a pensar que ha de ser un dia en el qual fe i política vagin agermanades. Mentre amb la mirada tenim els ulls posats en el cel, meta del nostre pelegrinatge, amb les mans treballem per les millors condicions de vida, aquí a la terra. Per això el títol d’aquestes ratlles diu “mirada al cel, mà a la urna”, que voldria ser una interpretació lliure de la dita evangèlica: A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar.  

Aquest dies, els politics són els amos del carrer, corren d’un costat a un altre fent mítings i trobades, saludant a la gent buscant el vot que no té amo o intentant de fer saca en el bàndol opositor. La ràdio, la televisió i la premsa ens els posen dins de casa. Cal recordar i estar atents a la dita: “Hostes vingueren que de casa ens tragueren”. 

Desprès de més de 25 anys de democràcia penso que no cal insistir demanant als electors que vagin a votar. Tots tenim consciencia del dret i deure de votar. Sí insistiria en que val la pena, és més, és necessari escoltar el que diuen els polítics, que semblant a predicadors de carrer, ens anuncien meravelles per viure un futur millor de com vivim avui. Escoltem-los per saber que i a qui votem, per després poder reclamar-los el compliment de les promeses electorals, i felicitar-los donat el cas pel compliment del seus compromisos amb la societat i els electors. 

Els polítics ho tenen molt difícil i no frueixen de bona fama dirien alguns. Bé, a favor d’ells i segons el sentir de l’Església voldria agraïr-los el seu treball, animar-los a no defallir en el camí de servir-nos a tots per la bona marxa de la vida diària en convivència democràtica respectant la dignitat de la persona humana. Amb ànim d’ajudar-los en el seu que fer polític els ofereixo les vuit benaurances del polític que, el card. Xavier Nguyen Van Tuan, president que fou del Pontifici Consell Justícia i Pau, els dedicà en una conferencia donada a Pàdua. Van Tuan testimoni de la fe, sofrí molts anys d’empresonament a Xina.    

** Benaurats els polítics que comprenen bé quina és la seva funció al món.

** Benaurats els polítics que personifiquen en si mateixos la credibilitat.

** Benaurats els polítics que treballen pel bé comú i no en benefici propi.

** Benaurats els polítics que són fidels a sí mateixos, a la seva fe i a les seves promeses electorals.

** Benaurats els politics que treballen per la unitat i que fan de Jesús l’eix de la seva defensa.

** Benaurats els politics que treballen pel canvi radical, refusant considerar “bo” allò que no ho és, i prenen la paraula de Déu de guia.

** Benaurats els polítics que escolten a la gent abans, durant i després de les eleccions, i que atenen a Déu en les pregaries.

** Benaurats els polítics que no temen a la veritat ni als mitjans de comunicació social, puix en el judici solament hauran de respondre davant Déu, no davant els mitjans. 

Tant de bo la lectura d’aquestes benaurances ajudi a normalitzar la campanya electoral i emprin els politics un llenguatge clar i sincer, portador de la veritat lliure de desqualificacions barroeres dels candidats d’altres partits. I que ajudi, una lectura de les mateixes, a la gran massa d’electors a clarificar el sentit del vot i ens duguin a comprometre’ns pel bon joc i millorament de la vida  política. 

El dia 1 de novembre: mirada al cel, mà a la urna. Ajuda’t i Déu t’ajudarà.