Reflexió 27è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

Amb afany de trobar-lo en fals, amb l’ànim de posar-li un parany, escribes i fariseus s’apropen a Jesús. Volen desacreditar-lo davant la multitud i li pregunten sobre el divorci. Jesús no s’entreté amb vagues discussions ni disquisicions teòriques, afavorint a uns o als altres, per donar resposta. La resposta no està en les tradicions i lleis dels homes. Jesús va més enllà i els obre els cors i la intel·ligència al sentit profund de l’existència, a la raó d’ésser de la pròpia persona. És Déu, Senyor i creador de totes les coses, fonament de la consciència, que fa dels dos una sola carn. És la Paraula que vertebra la vida humana en relació a si mateix, als altres i a Déu. 

Quan diu que al principi no era així, és com una invitació a anar als orígens, a aquell inici dels temps en que Déu, l’home i la dona vivien en harmonia. Al final de la jornada, passejaven pel jardí, com amics contant-se les cuites del dia. A les primeries, tot era do de gràcia, com ho és avui pels qui orienten la vida, el matrimoni, amb netedat de cor i per l’Església.

Ells li preguntaren pel divorci pensant del matrimoni com un fet contractual, que té unes condicions, que de no complir-se es pot desfer el tracte. Per Jesús, el matrimoni té una significació més alta, que escapa de l’abast del sols enteniment humà. És signe de l’aliança de Déu amb els homes. El matrimoni no és una joguina al caprici de l’home o de la dona.  

No siguem nosaltres com els escribes i fariseus, d’anar a trobar Jesús, fem-ho amb un cor net, amb cor d’infant perquè, Ell mateix ens ho diu, el Regne de Déu és per als qui es fan com ells. Tornar als inicis és trobar la font de la nostra fe, l’aigua del bateig que ens dóna la joia de ser Església i saber que aquesta compta amb nosaltres, i nosaltres amb ella.  

La lliçó de l’Evangeli d’avui és aquesta: la invitació a tornar als orígens, a les primeries dels temps per trobar-nos amb Déu, per entendre que és Ell el fonament de la nostra existència i qui dóna sentit i dignitat al fer de cada dia. Anem als arrels de la nostra fe i celebrem en Jesús la nova vida en l’Esperit, que netejat el cor, no es deixa portar per costums, tradicions o lleis que són fruit del parer de l’home deixant de banda la voluntat de Déu. Anar a pouar als inicis és anar contra corrent, però és a les fonts on es troba l’aigua fresca i neta enriquidora de vida, que saneja tota malaltia.

En Jesús, inici i fi de tota vida, anem fent camí al Pare Creador i amb l’Esperit autor de la redempció acomplerta per Crist. 

Amb esperit d’infant obert a tota cosa bona, recta, vertadera i justa, visquem fidels al pla de Déu. En Ell trobarem la pau i l’amor que duren per sempre.