Reflexió 26è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

Una primera lectura de l’Evangeli d’avui, ràpida i per sobre, ens deixa descol·locats, fora de joc. Cal fer una segona o tercera llegida per entrar dins aquesta pàgina evangèlica. Vol una lectura calma i serena. Lectura en la qual hem de deixar que l’Esperit ens il·lumini. El text té com dos parts, la segona no s’entén si no és a la llum de la primera. I, certament no es pot prendre al peu de la lletra. Hem de dir, en contra del que aparentment diu el text, que el cel no és un lloc de coixos, guerxos ni mancos. Quina tristesa si fos així! Els cristians no som gent que ens mutilem. Ben al contrari, respectem la dignitat de la persona humana, la guardem i  la promocionem. Som, també, curosos del cos. La persona és portadora de la dignitat de fills de Déu. 

El to amenaçant del text no busca altra cosa que posar de relleu la serietat de l’opció pel Regne de Déu que vol i reclama tota dedicació per part del que accepta la fe. No s’hi val a jugar a mitges tintes. La dedicació ha de ser plena, total i sincera. És un advertiment que se’ns dóna per despertar la consciència i no quedar-nos en una religió de conveniència. Del nostre tarannà de cristians en depèn l’accés o rebuig a la fe d’alguns d’aquells amb qui convivim, que ens miren amb ulls de interrogació demanant, silenciosament, el testimoni de la nostra fe. No cap en la nostra vida més escàndol que el de viure la veritat i llibertat dels fills de Déu. 

Com viure la veritat i llibertat dels fills de Déu? La primera part de l’Evangeli ens ho diu. Compartint, acollint, essent solidaris. Reconeixent el bé allí on es troba, tots són dels nostres, o més ben dit, tots som una sola família si obrem amb fidelitat a la consciència. L’etiqueta d’una creença o descreença, si hom es sincer i honest en la recerca de la veritat i pràctica del bé, no té perquè enfrontar-nos, ans al contrari, ha d’agermanar-nos perquè compartim un mateix afany per la vida, la pau, la justícia, l’amor.

El perdó, camí de reconciliació, instaura la comunió en el bé tots germans en la veritat. 

Tinguem sempre a punt la gerra d’aigua. Avancem-nos al necessitat i, sense que ho hagi de demanar, oferim-li un vas d’aigua fresca i cristal·lina. Si tenim els peus ocupats fent camí a l’encontre del proïsme, si tenim els ulls posats en la descoberta del bé, si tenim les mans ocupades servint al pobre, el cor serà ple del do Jesús. No caldrà cap mutilació del cos i el cel serà ja nostre aquí a la terra. L’Evangeli que podia semblar antipàtic, ara, és un motiu de festa, posant mans a les mans, uns i altres, fent resplendir la caritat amb justícia i amor.