Reflexió 25è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

Una de les constants de Jesús que trobem en l’Evangeli és la preocupació, interès i dedicació a instruir els seus deixebles. Sap el que els ve a sobre i vol deixar-los ben preparats i conscients de la missió que els serà encomanada. Vol que el coneguin bé, no solament per tracte sinó per intimitat de participació en el mateix Esperit que és vida nova. De retruc és a nosaltres als qui Jesús ensenya, adoctrina amb el seu mestratge que no consisteix solament en paraules i predicacions sinó amb el testimoni de la seva vida.  

Els deixebles de Jesús necessiten contacte directe i continuat amb Ell. Això, Ell ho sap i no perd ocasió per estar amb ells, distanciats de la gent, i revelar-los els secret del seu amor i entrega a la missió encomanda pel Pare. Jesús parla clar però ells no entenen què els diu. El seu pensament està lluny de poder comprendre les paraules de Jesús. Con ens passa a nosaltres que escoltem sense entendre i com ells no ens atrevim a preguntar. Avergonyits de la nostra ignorància restem sense saber i al marge de l’Esperit de Déu. Però Jesús que coneix l’íntim del nostre cor ve al nostre socors i amb paciència ens obre de nou el seu cor i disposa els nostres a ser els seus deixebles. 

Estant a l’Evangeli fem camí amb Jesús i atents a la seva paraula. No perdem el temps discutint qui serà el primer i rebem el missatge de pau que ens anuncia Jesús dient que als tres dies ressuscitarà, el patiment de la creu és transitori, la resurrecció definitiva i per sempre. No es tracta de donar-li una estona del nostre temps a Déu sinó de deixar-nos seduir pel temps de Déu que no es mesura segons les agulles del rellotge sinó per la disponibilitat d’amor que es servei, acollida. Servei i acollida que ens obren a una dimensió desconeguda: la de l’Esperit que es veritat, vida i amor -és primer el qui es fa servidor. "Qui m’acull a mi, acull al qui m’ha enviat -. 

Curiosos i amb necessitat d’aprendre no donem lloc al dubte en el nostre cor, preguntem. L’Església està al nostre servei per il·luminar la intel·ligència, enfortir els cors i guiar els nostres passos per les sendes de la fraternitat. Tan important i necessari es passejar amb Jesús com trobar-nos amb Ell, arribats a casa, voltant la taula per l’hora de les confidències. 

Atents a la paraula de Jesús, company de camí anem cap a la resurrecció servidors i acollidors de Déu i els homes.