Reflexió 24è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

La pàgina evangèlica que llegim avui és dura i tallant, exigent, a la vegada que ens deixa un regust dolç i encoratjador. Ens obre a l’esperança. Qui perd la vida per Ell la retrobarà. 

Jesús va de camí amb els deixebles, de cop i volta interromp la conversa i com aquell que no diu res els pregunta sense embuts: “QUÍ SÓC JO, QUI DIEU QUE SÓC”. Sorpresos per la pregunta, queden tots en silenci, menys Pere que pren la paraula i diu: “Vos sou el Messies”. I els manà que no ho diguessin a ningú. 

Avui, Jesús, la pregunta ens la fa a nosaltres i espera la nostra resposta, l’espera per poder dir-nos, tot seguit, què suposa estar en el seu seguiment. Fer professió de fe no és, solament, dir qui és Jesús i creure en Ell, és viure segons el seu mestratge i testimoni. Tot seguit, Jesús els explica que el Messies havia de patir i els presenta un quadre tèrbol del seu seguiment. Pere, el valent i decidit, diu “Vós sou el Messies”. Ara, conegudes les condicions del seguiment de Jesús, es fa enrere. Com nosaltres tantes vegades. I mereix, mereixem, per Jesús ser reptats. Hem de saber i tenir ben clar on ens fiquem si decidim pel seguiment de Jesús. Però no ens espantem, no estem sols, Ell ens acompanya ara i sempre. No tinguem por a perdre la vida per Ell, és la manera de retrobar-la per sempre. 

Anar amb Jesús és voluntari, ningú hi és obligat. És una invitació que cal acollir i donar resposta lliure i voluntària, agafant la creu per fer-ne raó de vida i esperança. La creu que fem nostra seguint a Jesús no és creu de mort sinó de vida i amor, de servei i de caritat. És creu que canvia el nostre mode de ser i fa que els nostres pensaments siguin com de Déu i no segons els homes. Aquesta es la conversió que ens cal per fer del seguiment de Jesús una vida en testimoniatge de la pau, la justícia, el perdó i l’amor. 

Gent temorenca i poruga, ens fa por, ens espanta la creu i ens agafem a la vida com cosa nostra, que no ho és, ens ha estat donada, millor dit, prestada per poder fer-ne un trampolí cap al cel. No tinguem por a perdre l’enteniment, la vida, a pensar segons Déu i no segons els homes. Sols en Déu hi ha la veritat, la vertadera vida que ens fa lliures i capaços de estar en el seguici de Jesús. 

Pensem si estem preparats per donar la resposta bona a la pregunta de Jesús, si és així, deixem que l’Esperit ens guiï pel camí fent de la creu acció de gràcies. Sí d’amor al Pare. 

La gent espera la nostra resposta, no els defraudem. Creients del segle XXI, diguem el sí a Jesús, que és servir en l’amor als homes i dones, joves i vells del nostre temps.