Reflexió 23è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

La lectura de la narració evangèlica d’aquest diumenge és una invitació a la pau i serenor de la fe en Jesús, que ens fa fills del Pare Déu i que ens dóna l’Església com Comunitat garant del bon caminar segons l’estil de les benaurances, animats per l’Esperit Sant. L’Església, portadora del missatge de Jesús, és oberta a tothom, la fe no és pròpia d’un coto tancat, de privilegiats, els pagans també hi són cridats. En terra de pagans i a pagans, Jesús els fa beneficiaris de la seva gràcia salvadora i de curació.  

Deixem-nos portar de la mà de l’evangelista i, com Jesús i amb Jesús, endinsem-nos per terres de pagans com qui passeja i com si de pintar un quadre es tractés, preparem la tela i els colors a la paleta, i amb inspirat pinzell, com si fos un llapis, escrivim la història de la curació del sord i que tenia dificultats de parla. El sord no va sol, està acompanyat del grup d’amics, la comunitat que el presenta a Jesús i demana, per ell, la curació. Jesús escolta la petició i se l’emporta a un lloc distant. La trobada de la fe és personal encara que es realitza mediant la Comunitat.  

El sord curat, recuperada la oïda i la parla, es reintegra plenament a la vida diària, lliure de tot lligam i impediment que barri la plena comunió amb Déu i els germans. La fe, ens diu aquesta curació, no separa el creient de la vida al carrer sinó que li dóna nova capacitat de relació salvadora amb tots anunciant la Bona Nova de l’Evangeli. 

Sords i amb dificultat de parlar fent-nos entendre de la gent d’avui, busquem i trobem-nos amb Jesús per escoltar d’Ell la paraula salvadora: Efetà –obre’t-. Que se’ns obrin cor, intel·ligència i voluntat per enfortir-nos en la fe i ser practicants de la caritat amb els necessitats. Que la gent, de l’Església i altres, puguin dir que fem les coses bé com ho digueren de Jesús. 

Fer bé totes les coses, avui, és molt difícil sinó impossible. Amb la humilitat del que se sap pecador, el que sí podem fer és no deixar de ser veu profètica que, denunciant la injustícia, anuncia la Bona Nova de Salvació. És tarea de l’Església servir la veritat ajudant la consciència de la gent a descobrir la solidaritat que amb la caritat fa resplendir el bé. 

Sigui aquest el diumenge de “l’efetà,” obre’t, i de la lloança a Déu que tot ho fa bé, lloança de la que en participi l’Església, que acollidora del do de Déu és servidora de qui tot ho ha fet bé i l’home, la dona, joves i vells estan cridats a ser-hi activament feliços. 

Passejant amb Jesús, estiguem, d’ulls i de cor, atents a les necessitats dels que trobem pel camí. La mà de la caritat de Déu ens ompli de benediccions. Amb pas decidit, missioners de la justícia, el perdó i l’amor, estimem la pau.