Reflexió 21è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui és el moment de prendre decisions. Jesús, els diumenges passats, ens ha parla’t del Pa de vida, donació de si mateix a l’Església, camí que ens identifica amb el Pare. Ara és l’hora de saber si els deixebles han, hem, aprés la lliçó, si ha entrat en el misteri de Déu, si hem fet clara l’opció de la fe. Els dubtes i la inseguretat no han de fer-nos por. Som pelegrins necessitats de la il·luminació d’Aquell que ens crida a la fe. L’acceptació de la Caritat com norma de vida és la prova d’adhesió a la Paraula de Jesús, Pa de vida. 

Entendre el discurs de Jesús no es fàcil. Per les nostres pròpies llums no som capaços d’entendre. És un do reservat per als qui el Pare vol revelar-los-hi. Els mateixos seguidors de Jesús ho troben escandalós i difícil. I molts deixaren d’anar amb Ell. 

Davant aquesta desfeta, l’abandó, de molts que fins aleshores el van seguir, Jesús vol sabé amb qui compta, la disponibilitat dels que resten els seus seguidors. La pregunta és clara i directa, no admet dubitacions. Vosaltres, també em voleu deixar? Com en altres ocasions, Pere parla en nom de tots i reafirma la voluntat d’estar amb Jesús.  

Pere professa la fe en Jesús, no com teoria que alimenta, satisfà la intel·ligència sinó com comprimís de vida que abraça tota la persona. A qui aniríem. Només vos teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu. 

De Sant Pere, hem d’aprendre a tenir el coratge de professar la fe que, a més de creure, ens dona la saviesa de cor que ens fa estimar com germans i viure agraïts cara Déu. 

Molta gent avui abandona l’Església; molts d’altres, joves principalment, no si senten cridats. Això ens fa fer moltes peguntes sobre el mode de viure la fe i els camins per sembrar en la societat la llavor de l’Evangeli. Hem de viure la joia i l’alegria de la fe. La gent necessita les coses clares i han de saber, per poder seguir a Crist, qui és Ell i qué és ser cristià. És responsabilitat nostra donar una veritable imatge del cristià que inviti a buscar i adherir-se a Crist.  

La fe és una invitació, la caritat la resposta feta vida, l’esperança la raó del sí a la vida en l’Evangeli. Ningú és forçat a creure  però tots estem invitats a la fe. Quina és la nostra resposta?