Reflexió 20è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

Estem, encara, llegint fragments del capítol 6 de l’evangeli de Joan, dedicat al Pa de vida. Per entendre’ls, hem de llegir-los en el context de tot el capítol, per tant, cal tenir present el que hem dit els dos diumenges passats, tot tenint la mirada en el diumenge vinent. No és tracta de fer una lectura tancada de l’evangeli sinó oberta en l’ampli context de tot el discurs. 

El pes del contingut teològic d’aquest capítol és molt dens. Demana una especial atenció i exercici de la intel·ligència. Immersos en el terreny de la teologia, necessitem d’un guia que ens porti pels camins del coneixement del misteri de Déu. Jesús mateix és el nostre mestre i mestre dels seus coetanis. Cal llegir poc a poc el text, deixar-se amarar per l’amor del que és portador. 

El pa de vida, l’Eucaristia de la que ens parla, no és la missa o la comunió, és el Crist total. Ell amb tota l’obra de la salvació. Hem d’anar més enllà del fet sensible del combregar; menjar el Pa de vida és identificar-se amb l’acció redemptora de Crist. Menjar el Pa de vida no és prendre un aliment per enfortir la vida, per engreixar la vida espiritual tot i que Ell està amb nosaltres, és menjar per donar fruit de vida al món. És menjar missioner per la salvació de tots. Pa que no té igual al món, qui en menja tindrà vida per sempre. 

I, com altres vegades, la gent del poble posa resistència a la predicació i miracles de Jesús. Pensen més en el com s’ho fa que en el què fa i perquè ho fa. Que és on hi ha la clau per entendre Jesús. Volen un coneixement humà de Jesús i s’obliden que per ser de Jesús cal mirar-lo amb intel·ligència de fe. Amb cor obert a l’amor, que és la manera de fer de Déu.

Jesús és el Pa de vida del Pare que perdona, ressuscita els morts, cura els malalts, vol que donem fruit de vida eterna. Amb confiança, envigorits amb l’aliment de vida cantem amb els màrtirs de Lleida: Amunt, germans, fem nostra via, Jesús Senyor ens va al davant...