Reflexió 19è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

No és senzilla de llegir la pàgina de l’Evangeli d’avui. És una lliçó d’humilitat que ens ensenya el camí secret que permet d’arribar a Déu. Sembla que el cor es debat entre el dubte, els prejudicis i la murmuració que entelen la intel·ligència i ennuvolen els ulls, sense deixar que penetri la llum de la veritat què fa savi el cor i purifica els sentiments. 

La nostra ciència és, de vegades, contrària al coneixement veritable. Sabem coses però no encertem en la seva interpretació, en el què del seu significat, ens quedem en un coneixement superficial. Com la gent del temps de Jesús, que sabien les coses domestiques de Jesús però no anaven més enllà. No sabien esbrinar el misteri de la persona de Jesús en els signes que la manifestaven. No copsaven l’acció de Déu en la vida familiar i ordinària de Jesús. 

Coneixement de Jesús que és propi, solament, d’aquells a qui el Pare els ha concedit d’entendre. No és amb saviesa humana que arribem al coneixement fruit de la fe sinó do de Déu a aquells que Ell s’escollí. Perquè, qui troba Jesús està cridat a la Resurrecció. Perla que corona la saviesa humana. 

Per més garantia de seguretat de que Jesús és l’esperança de vida eterna, Ell mateix ens diu que és el pa baixat del cel, el pa de vida eterna. Semblaria com si Jesús encara ho posés més difícil descobrint-nos el pa de vida, però no, ens desvetlla l’especial atenció i estima amb que el Pare té cura de nosaltres. Per la nostra sola intel·ligència, no podem arribar als misteris de la salvació, amb el complement del pa de vida, aliment de Déu, sí.  

Preguem el Pare que ens alliçoni amb el seu ensenyament i que ens doni la gràcia d‘aprendre la seva ciència que, de la mà de Jesús, és per tots raó de Resurrecció. Mengem el pa de vida baixat del cel i viurem per sempre. Nosaltres i els de la vora viurem en la caritat de Déu.  

No murmurem, no dubtem de Déu. Ell, totpoderós i misericordiós ens crida a vida eterna. Prenguem el pa de vida.