Reflexió dia de la Transfiguració

Jaume Montaña Carrera, prevere

Com els deixebles Joan, Pere i Jaume, també nosaltres estem agraciats per la crida de Jesús que se’ns emporta amb Ell dalt la muntanya i, transfigurat, es fa conèixer en la plenitud de la seva divinitat. Ell, home om nosaltres llevat del pecat. La participació a l’Eucaristia d’aquest diumenge ha de ser el nostre Tabor, un regal de Déu, una oportunitat nova per reafirmar la fe havent entrat endins la intimitat de Jesús. Ferms en la tradició eucarística de l’església, reconeguem Jesús, el Ressuscitat, en el pa i vi de la taula de la nova aliança.  

En aquest temps de fortes calors d’estiu, deixem que la trobada amb Jesús sigui com un refrigeri que dóna a l’anima un respir de suau consol que obre elS cinc sentits a la fruició de la presencia de Jesús. Que cor, cos i ánima agraeixin estar amb Jesús.  

Què bé que estem aquí! Sigui, d’ara endavant, aquesta la nostra convicció i expressem-la sense por. Saber estar, trobar-se bé amb Déu sigui el nostre neguit, per això, tinguem urgència de la caritat entre els germans. Per saber estar bé amb Déu, cal tenir un cor humil, obert a la veritat i a la caritat, a l’amor.  

No sabien què dir, escriu l’evangelista i afegeix estaven esglaiats. Tant de bo, amb l’esglai al cor, hàgim entès les paraules de la veu del núvol estant: “És el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo”. Escoltar Déu és el que ens cal. Cosa no tant senzilla- demana silenci interior i exterior, ambiental, no tenir pressa i estar disposats a guardar secrets. Per les coses de Déu hi ha el seu moment, no el perdem. 

Aquests dies es compleixen els setanta anys de la mort martirial del bisbe Huix i de la majoria de sacerdots i seglars del bisbat de Lleida durant la guerra civil. Tinguem per ells un record amarat en la pregaria donant gràcies pel seu testimoni de fe. La història pot explicar els fets de vida de moltes maneres però els fets resten sempre el que són i res ni ningú els pot canviar. Moriren per ser cristians i els seus botxins els mataren, en nom de les llibertats republicanes, per mantenir-se ferms en la seva llibertat de creença, per voler ser fidels a la vocació sacerdotal.  

Màrtirs de l’Església de Lleida, de la guerra civil, pregueu per nosaltres. Gràcies per la vostra fidelitat a Crist i l’Església. Ens honora ser els hereus de la vostra sang martirial.