El 5-d'agost 1936, dia de dol i de glòria

Jaume Montaña Carrera, prevere

Jutge-president del tribunal diocesà per la causa dels màrtirs de 1936-39

Res em faria més feliç que no haver d’escriure aquestes ratlles. Seria que allò que va succeir no ha estat. Malauradament, la història diu els fets com són i amb memòria exacta que ens obliga a no oblidar-los. Més d’un ha pretès, i pretén, llegir la història segons els propis interessos. Per més manipulacions que és vulguin fer, la Història és senyora. Torna sempre al seu lloc i els fets guarden la seva veritat. 

El dia 5 d’agost de 1936, amb altres del fulls del calendari, és un dia trist i de dolor. El Bisbe de Lleida, Mons. Huix i altres capellans i seglars, laics cristians, foren afusellats. El seu delicte: creure en Déu, ser capellà o home honrat, creient i bon catòlic. Recordem el jove Beat Francesc Castelló. Moriren perdonant com Jesús a la creu, esperançats, que fets com aquests, no es repetirien mai més.  

Alhora és un dia, són dies, de joia i de festa, de glòria. S’han escrit les pàgines més nobles i més lluminoses de la història del Bisbat de Lleida. Un total de 140 capellans i 31 seglars signaren, amb sang martirial, l’acta del llibre de la seva vida. Posaren la Diòcesi de Lleida al cap d’amunt de la fidelitat a la fe i el servei de la caritat. 

Cada un dels que van matar té la seva història personal, tots en comú, ser creients en Déu i defensors de la fe i de l’Església. Marcats per l’odi a la fe, els botxins, germans equivocats, producte d'injustícies ancestrals d'irracionalitat, que ofèn al pensament, assedegats de sang innocent, no entenien altres raons que l'odi ofuscant l'enteniment, que incapacita per a la veritat. No sabien altre llenguatge que el de la tirania, que s'alimenta de la mort i descarregaven la seva ferocitat sobre els més innocents..  

Ara fa setanta anys dels fets i de la barbàrie, de l’horror d’una guerra que durà 3 anys. Una guerra és quelcom d’irracional i no diguem si és una guerra civil, de poble contra poble, entre veïns. Aprenguem la lliçó, les idees no es defensen a trets ni fent callar l’opositor. La intel·ligència i el diàleg, junt amb el perdó, són el llenguatge de la democràcia. La revenja és una burla a la història, és un atemptat a la pròpia consciència. La sang no entén de dretes, esquerres o centre, és vida igual per tothom. La vida no té preu, ens és donada i en donar-la hi ha la màxima expressió de llibertat, que, en el cas dels màrtirs, es lliurada per causa de la fe. 

Pregar, amb pregària pasqual pels màrtirs de l’Església de Lleida, ens porta a resar per tots els qui moriren en la guerra o foren morts. La sang dels màrtirs és sang de reconciliació en la justícia i la pau. 

L’Església de Lleida ha de fer honor al títol de “martirial” que la corona, amb memòria agraïda i generositat de perdó dels màrtirs. Les noves generacions de joves cristians han de conèixer i estimar aquestes pàgines de la història diocesana.