Reflexió 17è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

La pàgina de l’Evangeli d’avui té un encant especial. El rostre humà de Jesús se’ns presenta amb tota esplendor. Sensible i delicat, atent a les necessitats de la gent, no defuig la responsabilitat d’ajudar-los. Han posat en Ell la confiança i Jesús no els decep. La Paraula converteix el cor i dóna un rostre nou a la realitat. La solidaritat trenca les cadenes de l’egoisme, compartir és el nou estil que val per al cristià. Estar en el seguiment de Jesús no és solament per gaudir dels beneficis de la seva companyia. És donar resposta d’esperança en el cel nou i la terra nova. Amb Jesús, ningú es troba desemparat. 

Les atencions pel Regne de Déu no han de distreure’ns de estar atents a les necessitats, projectes i oportunitats de la vida diària. Més encara, és en l’ordinari que el Regne de Déu es fa present. 

Poc importa que siguin dos pans i cinc peixos, tampoc importa que fossin milers els qui menjaren (ja s’entén que és un nombre exagerat). El que importa és la voluntat per donar resposta a la situació i fer-ho com expressió de solidaritat. Estimar és mirar endavant, no donar-se per vençut. Es fer el bé per vèncer el mal. L’amor no esgota el bé, sempre hi ha lloc per acollir de braços oberts a qui necessita. 

Perquè havien vist els prodigis de Jesús, la gent el seguia. Cal que vegem què és el que nosaltres trobem en Jesús, quins signes o prodigis hem vist en Ell que ens fan seguidors seus. Cal saber en que fonamentem la fe perquè la nostra vida respongui,i amb fidelitat, als criteris de l’Evangeli. Hem de ser creients per sempre i no de temporada. No per avantatges materials ni mels espirituals. Ser cristià, viure de batejats és donar un sí, com Maria, a la invitació de Déu a viure segons la civilització de l’amor, lliures de pecat, plens del do de l’Esperit. De preferència, els pobres i marginats, els petits i els dèbils han de trobar, en nosaltres, els signes i prodigis de la fe per saber-se ferms i invitats a estar entre els del seguici de Jesús. Hem d’estar promptes a donar raó de la nostra esperança. 

Volien fer-lo rei i Jesús s’escapolí d’enmig d’ells. Que les raons, els motius del nostre seguiment de Jesús siguin noble i sincer, que no hagi d’escapar-se. I, si el perdem, ja sabem on trobar-lo, entre els pobres i necessitats, en un lloc apartat i secret pregant. Ser cristià és ser gent que suma esforços, que comparteix, que és solidària. Som gent del 100/100 en el viure la Caritat i la justícia, la pau i la veritat. Càritas i Mans Unides són el nostre aval. L’Església és el prodigi de Déu per tots els temps.