Reflexió 16è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

Aprendre a descansar, saber fer revisió del treball que fem. Tenir el grup amb el que compartir èxits i dificultats, comentar la vida per fer-ne una ocasió de festa és quasi una obligació per poder viure amb serenor  i confiança la tasca de cada dia i mantenir l’ànim a to amb l’Evangeli. Descobrir el descans és tan una necessitat com un do. Treballar no és viure i viure no és treballar. Ser persona és el primer. Jesús ho sap i, per això, s’emporta els seus a un lloc apartat per descansar. Cal refer-se per tenir-se en peu amb dignitat. 

Per descansar, per reposar, cal gustar de moments de soledat en el cor i en l’ambient. El silenci dels sentits i el del cor fan falta per fer del descans una troballa com la de la perla amagada. Tots necessitem d’un racó on poder escapar a la busca d’una pau que reconcilia amb Déu i amb els germans, amb un mateix.   

Temps d’estiu, temps de vacances. Que sigui temps de descans i oportunitat de conversa íntima amb Déu, de retrobament amb un mateix. Podria ser un temps per recuperar i viure l’afany per la justícia i la veritat, l’amor i la pau. Si sabem escoltar el llenguatge del mar i de la muntanya, sabrem, també, escoltar la veu dels homes i dones, dels joves i els vells. Fins i tot, entendrem els animals, que obedients a l’instint, mantenen l’equilibri natural. 

Cal refer els nivells de convivència. Fruit de les vacances, de l’experiència de vida compartint en proximitat, hem de proclamar que “un altre món és possible”. Que tots a una podem humanitzar la humanitat. 

Jesús, veient la gentada que el seguia i que eren com ramat sense pastor, es posà a instruir-los. Se’ls va fer proper i donà segons les seves necessitats i l’amor del Pare del que és portador de vida per tothom. Deixem-nos ensenyar per Jesús, l’enviat del Pare pel nostre goig. Amb austeritat, fem de les vacances un temps per l’amistat, pel diàleg i pel servei mutu.  

Des del silenci de la pregària, que deixa parlar Déu en l’íntim del cor, fem el bé, estimem-nos com Jesús estima i mana, amb Jesús tinguem la valentia de viure la veritat, que és vertader repòs.