Reflexió 14è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

Acabada la setmana, també per a nosaltres és el dia de recalar a casa i prendre’ns un descans. És diumenge i és el dia per anar a l’Església a pregar, a escoltar la paraula de Déu, a compartir projectes i necessitats amb el altres cristians. És el dia de la Comunitat. El treball fet durant la setmana -civil, família, a l’església- avui, el vivim com ofrena a Déu regraciant-lo per tots els dons rebuts. No ens fem estranys a Déu sinó amics seus. No podem perdre l’oportunitat de conèixer Jesús amb més profunditat. Obrim-nos de cor a Déu i no posem dificultats al seu enteniment. 

De vegades, pensem que ho sabem tot i que no tenim res a aprendre de nou, que ningú ens ha d’ensenyar res. I ens deixem perdre l’ensenyament nou que Jesús ens predica cada diumenge quan acudim a l’església per la missa dominical. Pensem, què pot dir-nos el mossèn que no sapiguem, ell un home com tots, que no sap de la vida la meitat. Tancat en el món de la religió, viu com foraster en el món, que marcat per l’agressivitat i la competitivitat, el progrés material i l’afany de tenir, no té temps pel cultiu de la interioritat i viure de la gràcia del do de l’Esperit. Que no ens ocorri com als convilatans de Jesús que el veien, el tocaven, l’escoltaven i parlaven amb Ell però no hi creien. Amb la seva incredulitat, lligaven de mans  Déu i no podia fer miracles. 

La tossuderia dels seus incomodà Jesús, que a casa seva, tant sols va poder realitzar algun que altre miracle. Se’ls donaven de massa savis i, malauradament, l’enveja els entelava el cor. No sabien estimar, que és l’essència de la vida del deixeble de Jesús. Donaven per vàlida qualsevol paraula abans que la de Jesús. Avui, també ocorre quelcom de semblant. Qualsevol afirmació dita sense fonament té més valor que la que pugui dir l’Església. La paraula assenyada, per massa clarivident, no té lloc entre els cors que confonen veritat i plaer, llibertinatge i llibertat.  

Per més que sapiguem qui és Jesús i de la seva doctrina, meravellats de la seva ensenyança, conscients de la incredulitat de la gent i de les dificultats d’avui a la fe, amb Ell, anem de poble en poble, veí a veí, predicant la Bona Nova de l’Evangeli.

Amb el Papa a València, celebrem la família cristiana que viu, amb generositat l’amor unitiu i creador en comunitat de vida i amor, no pensem que ho sabem tot, aprenguem coses noves de les catequesis del Papa aquests dies a València. Les vacances ens poden donar temps.

Gràcies, Sant Pare.