Reflexió 13è Diumenge ordinari

Jaume Montaña Carrera, prevere

La fe, la malaltia, les guaricions són les protagonistes de l’Evangeli avui, a primera vista. És l’home que sotmès a la malaltia busca en Jesús l’alliberament del mal que l’afeixuga i l’impedeix de dur una vida normal amb tota la gent, participant dels bens socials i religiosos. Els protagonistes són l’home i dona que prenen sobre les seves espatlles els sofriments d’altri i propis, demanant ser guarits: el cap de la sinagoga demana per la filla, la dona que pateix hemorràgies per si mateixa. La salut que demanen es converteix en raó de festa per ells mateixos, en obtenir el favor. I al centre de tot Jesús que té cura individualitzada de cada un que acut a Ell. La fe d’un tercer, la del pare o de la comunitat d’acollida, i la pròpia provoca la resposta de Jesús: salva el malalt.  

L’un demana la gràcia, l’altra direm que se la pren, Jesús però és qui la dóna. Com els dos de l’evangeli, tinguem fe per acudir a Jesús demanant pels altres i per nosaltres la gràcia de la vida nova que ve de Jesús, Senyor de perdó i metge de tota malaltia. Disposem-nos amb fe a que Ell ens curi i restem en el seu seguici. La paraula de Jesús confirmant la fe, amb el segell de la sanació, ens faci vertaders apòstols de la salvació en Jesús. Avui, ja podem proclamar, als quatre vents, que Jesús és el Salvador, que ens ha guarit de tota malaltia i alliberat de tot pecat. Cadascun hem de viure l’experiència de la fe que ens fa partícips de la salvació en Jesús, gent nova en l’esperança i l’amor. 

“Nena, aixeca`t” -diu Jesús a la noia adormida en el somni de la mort- agafant-la per la mà. La noia s’aixecà i Jesús manà que li donessin de menjar. També nosaltres, ens hem de deixar prendre de la mà per Jesús i responent a la seva crida aixequem-nos, despertem del son de la tebiesa de la nostra fe, mengem el pa de la vida i visquem la fe sense por, i, amb valentia testimoniem la bondat del Pare que en Jesús és vida. 

Jesús li diu a la dona: la teva fe t`ha salvat. I al pare de la noia l’encoratja: tinguis fe. I els dos obtenen els favor que desitjaven. Sentim també nosaltres la veu de Jesús que ens invita a la fe i visquem l’alegria que dona veure’s lliure dels lligams de la malaltia. I si no guarits, sí confortats per la Paraula d’Aquell que tot ho pot en el Pare. L’Esperit Sant il·lumini els cors de tots els qui sofreixen i sia guia del seu caminar, fent-ne peregrinatge cap a la vida. Jesús escolta sempre la pregària de la fe.