El 18-J, un dia per avui i el futur 

Jaume Montaña Carrera, prevere

Així entenc la convocatòria del referèndum, una oportunitat de futur pel nostre país. Precisament perquè hi ha en joc el futur de l’entramat de la vida social, laboral, política, familiar, dels drets i llibertats fonamentals, obligacions, etc. Quins i com seran posats en pràctica, els valors que animin la convivència entre ciutadans,  entre ciutadans i institucions, que donaran sentit a les grans preguntes de la vida. Perquè ens hi juguem el nostre demà i l’avui, i el de les generacions futures, si mes no per un temps més o menys curt o llarg. Perquè hem de ser conscients que res és definitiu aquí en el temps de la història. Cal pensar molt bé el sentit del vot que podem emetre, fins i tot el mateix fet de votar o no votar.  

Amb la possibilitat de votar o no, de l’abstenció, de fer-ho en blanc, o nul, amb el sí o el no. El vot està sent marejat pels polítics i els partits i maregen el ciutadà elector, que, confós, no sap ben bé cap a on decantar-se. Molts voldrien trobar donada una resposta que els alliberés de la responsabilitat personal de decidir què fer. Per respecte a la democràcia, aquesta resposta no es pot donar. Solament es poden i deuen donar per part de les institucions, els criteris que ajudin a prendre una decisió d’acord amb la consciència i respectuosa amb la llibertat i igualtat de drets i deures, pilars fonamentals de la democràcia. 

En aquest sentit d’educar el vot i per al vot els nostres bisbes han parlat i passen com de puntetes per sobre el projecte d’estatut i denuncien del Títol primer que palesa -referent a la dimensió ètica de la vida, el matrimoni i la família, la dignitat de la persona humana, la llibertat d’ensenyament pròpia d’una societat democràtica i pluralista i el respecte pels més dèbils, sobretot els no nascuts i els malalts terminals- uns criteris que contradiuen l’esperit de l’humanisme cristià. Recorden que és cada persona qui haurà de fer un discerniment just i equitatiu per decidir responsablement la seva posició davant el referèndum.  

D’altra part, el Papa Benet XVI, davant cinc-cents parlamentaris del Partit Popular Europeu, que celebrà a Roma, a finals de març, el seu congrés continental, reivindicà el dret dels representants religiosos a expressar els seus principis en una societat democràtica. Estant centrat el seu interès en la protecció i la promoció de la dignitat de la persona i està particularment atenta als principis que li són irrenunciables: protecció de la vida; reconeixement i protecció de l’estructura natural del matrimoni; la protecció dels drets dels pares a educar els seus fills.

L’Església quan intervé en el debat públic, expressant reserves o recordant principis, no manifesta formes de intolerància o d’interferència, únicament cerca il·luminar les consciències, per a que les persones puguin actuar, lliurement i amb responsabilitat, segons l’autentica exigència de la justícia, encara que això suposi entrar en conflicte amb situacions de poder i de interès personal.

Per motivar i animar el vot basta recordar que el referèndum és, també, un instrument de participació política amb el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques i en conseqüència l’elaboració de les decisions polítiques. A part la representació política, que ostenten els partits, no s’exclou que els ciutadans puguin ser cridats directament en la presa de decisions de major importància per la vida social. Ens fa actors de primera fila de la vida política per promoure el bé i lo vertader, especialment en el que es refereix al sentit de l’existència humana i social,  a denunciar lo que és fals, en especial les tendències pernicioses que corroen  el teixit d’una societat civil digna i a la persona.

Malament l’estatut podrà servir per dignificar la vida social i política si de començament s’ha carregat el govern. El tripartit s’ha esmicolat, ha acabat com el rosari de l’aurora, cadascú a casa seva i tornem a començar. El referèndum, eleccions autonòmiques a la vista i no oblidem les municipals i el desgavell del sense govern són un cúmul de coses massa pesades per les espatlles del ciutadà.

Tot sumat, la situació que vivim, ens fa veure la importància del paper dels partits polítics en el joc democràtic. Quan els partits s’allunyen de la finalitat que els hi és pròpia -afavorir una amplia participació i l’accés de tots a les responsabilitats públiques; interpretar les aspiracions de la societat civil orientant-les al bé comú; oferir als ciutadans la possibilitar efectiva de concorre a la formació de les opcions polítiques,  tot el sistema trontolla i s’esdevé impossible la governació. Els pactes entre partits han de tenir en compte el millor servei al bé comú, no l’ambició de poder. Difícilment pot fer servei a la democràcia un partit que en la seva  estructura interna no sigui democràtic, capaç de síntesi política i amb visió de futur.

El 18 de juny no hem de votar per mimetisme, a la lleugera, ni per allò del mal menor. Per intervencionista i no obert a la promoció i guarda de la dignitat de la persona humana, el vot que es demana, és un risc i una exigència. Es trist votar amb un sentiment de desprotecció del vot davant la manipulació interpretativa que faran els partits. Potser hauríem de pensar en la figura del defensor del vot.

Recordo als polítics i valgui per a tot creient el que es va dir en la I Convenció Catòlics i Vida Pública, a Barcelona:  cap polític cristià ha de deixar que la moral substitueixi a l’Estat però tampoc que l’Estat sigui contramoral.