Reflexió en el dia de Corpus Christi

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui, és la festa d’un d’aquells tres dijous que lluïen més que el sol, en temps passat. Dijous sant, l’Ascensió i Corpus mereixien una especial atenció en la religiositat popular. Avui, Corpus, sent en diumenge, ha pres una dimensió nova i desconeguda, s’ha universalitzat i posa de manifest  les connotacions pasquals que l’acompanyen per ser diumenge, dia de la celebració setmanal de la pasqua. 

Tanmateix la processó amb el Santíssim resta com aval de la devoció popular a l’Eucaristia. Expressió d’amor a Déu, als homes i dones, joves i grans, i els petits de la mainada. Però no hem de quedar-nos amb l’anar a Missa i a la processó, sinó que se’ns demana molt més. Perquè Corpus és el Dia de la Caritat, de l’Amor fratern. Una bona oportunitat per tornar a llegir l’encíclica del Papa “Déu es amor”. Hi aprendrem què és estimar, què és deixar-se estimar. A qui i com hem d’estimar. Sempre i en tot tenint com model Jesús eucaristia, que és sacrifici d’entrega i donació, fins donar la vida per l’estimat. 

Com els deixebles, a l’Evangeli, preguntem-li a Jesús on vol celebrar la Pasqua... i preparem-ho tot per la celebració. Jesús, com expressió d’amor, va rentar els peus als seus. Tinc jo qui hem renti els peus?  a qui rentar-los? Jesús va perdonar els pecats, tinc jo qui hem perdoni? a qui perdonar?  Com compta l’Eucaristia en la meva vida:  L’eucaristia missa, l’eucaristia sacrifici, l’eucaristia festa,  l’eucaristia vida? Jesús que ens té com el seu pobre ens ha enriquit amb la vida de l’Esperit, qui és el meu pobre que puc enriquir de bens espirituals i materials? Tenir un pobre és condició perquè Jesús sigui amb nosaltres? -el que feu a un d’aquest més petits a mi m’ho feu-. No faig Corpus sinó sóc pobre i  no visc pobre amb el pobre. Amor, pobresa i caritat no els hem de viure en solitari sinó en testimoni de l’Església, comunitat d’Eucaristia. 

Corpus no és festa d’un dia. És una manera de ser i estar en el món com deixeble de Jesús, en el sí de la seva Església. Corpus és una denuncia davant la pròpia consciencia i la societat, de l’Església també, de la injustícia que atenta contra la dignitat de la persona humana. És un reclam de l’Església a tots el seus i, gent de bona voluntat, per il·luminar amb llum de caritat el caminar fosc de la humanitat que viu sota el síndrome del consum. Corpus és alliberament de la riquesa supèrflua per, des de l’austeritat, estimar com a germans. 

Estiguem atents a la lliçó de Corpus 2006: aprenguem a ser els pobres de Déu.