Reflexió Cinquè Diumenge de Pasqua

Jaume Montaña Carrera, prevere

El Jesús de l’evangeli d’avui ens desvetlla el secret íntim de la seva existència unida al Pare com el cep a la sarment, fent-nos alhora partícips, a nosaltres, de la vida del Pare. Perquè, empeltats en Crist per la gràcia del Baptisme, som ú en la participació de la vida de la Trinitat que serà plena amb la vinguda de l’Esperit Sant. Fins Pentecosta, no serem capaços de la vida nova en Jesús. 

Com Jesús és del Pare i res no fa sense ell, nosaltres no som ni podem res sense l’Esperit de Jesús, principi de vida. La vida de la fe no s’entén si no és des del misteri de la voluntat salvadora de Déu. I en l’entrega de Jesús, en obediència al Pare, mogut per l’Esperit Sant. Fent part del misteri de Déu som testimonis per la caritat de l’amor de Déu. És Déu Pare, ell mateix i no altre, qui té cura de la nostra vida espiritual. D’aquí la importància i la responsabilitat de la nostra resposta a l’acció de la gràcia de Déu que ens fa portadors de la Bona Nova. L’anomenada vida espiritual no és fruit del nostre esforç, solament, sinó do de Déu. Essencial en la nostra vida de cristians. Sense el Crist som existència buida.  

Tenir vida en Déu és viure en la fe, l’esperança i la caritat per donar els fruits que són propis del Regne de Déu. Fer la descoberta de Déu és posar-se a les seves mans, deixant-li fer el que vol, configurant-nos a imatge i semblança d’Ell. 

Jesús, avui, ens alerta i invita a no perdre la vida de Déu, a ser gent d’una ferma espiritualitat. L’home d’avui, estressat i trist, tanmateix cridat a la felicitat no la trobarà si no recupera la seva interioritat com a lloc d’encontre dels seus grans projectes i amb Déu, que el sosté en l’existència. L’evangeli d’avui, és una lliçó d’antropologia cristiana que ha de ser estudiada amb ulls i oïdes de filòsof i ment de teòleg.  

La glòria del meu Pare -diu Jesús- és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Jesús ens ho ha posat clar. No ens resta altre que, estant a les mans del Pare, deixar-nos modelar per Ell. Atents però, que donar fruit no vol dir tenir èxit. La Resurrecció compta amb el fracàs de la creu. Amb Sant Pau diguem: “ No sóc jo que visc, és Crist que viu en mi “.