Pasqua, raó de vida

Jaume Montaña Carrera, prevere

Un any més la Setmana Santa reclama la nostra atenció. No solament és la Setmana gran dels cristians sinó que és la Setmana que posa de relleu, fa sortir a la superfície els sentiments religiosos de la gent. Creients i no, religiosos o no, ningú quedem exempts de la influència dels anomenats tres dies sants: dijous, divendres i dissabte-diumenge. Podem dir que la Setmana Santa és patrimoni universal. El Crist mor per tots i ressuscita per tots. Vulguem o no, els fets són així. A les nostres mans, treure’n profit. 

No es tracta de forçar a ningú a celebrar la setmana santa dels catòlics; dels cristians, tampoc. Però no ha de ser ocasió per fer-ne burla o menyspreu. El respecte a les conviccions religioses de cadascú és prova que vivim en una societat madura, lliure, democràtica, respectuosa amb la dignitat de la persona humana, promotora dels drets fonamentals. La llibertat religiosa és un dret fonamental que arrela en el mateix ser de la persona i que empara la Constitució. No està en el paper per ser-hi, sinó com oportunitat de desenvolupament seriós del pensament i l’acció de vida en l’àrea religiosa de l’ésser humà. No és paper mullat. 

La manera ignominiosa amb que es porta el procés de Jesús, en el que són conculcats tots els drets de la persona i s'atempta contra els fonaments de l’estat de dret, són un crit a la consciència per desvetllar el sentit polític i deure de cada ciutadà a defensar la pròpia dignitat i de la societat. Avui, encara hi ha massa assassinats polítics i morts per interessos d’Estat.  

Estem avesats a fer una lectura pietista dels dies sants. L’encíclica de Benet XVI ens ensenya i invita a fer un altre tipus de lectura. La que ens compromet políticament. Lectura que combina justícia i amor per resultar-ne la caritat social, exigència cívica de la fe que no tanca la realitat sinó que l’obre a noves possibilitats. Ensenya a prendre consciència dels drets i a exercitar-los. Així, rentar els peus -dijous sant- vol dir donar pa al milions d’afamats, lluitar contra les malalties pandèmiques, donar aigua als mils de milers que passen set, medicaments... 

Ens pot ajudar a la conversió la lectura de la “Déu és amor”. Pot refer el clima de silenci interior i pau exterior l’escolta del “Panis angelicus”, de Cesar Franck, contemplar el cistell amb els dos pans de Dalí. Cal ésser creatius a l’hora de la celebració litúrgica i de la meditació dels misteris del sacerdoci, l’eucaristia i la pràctica de la caritat. Dijous Sant és un dia. La vivència del mateix tota una vida.

Divendres sant, amb l’escàndol de la mort de l’innocent en creu a mans d’homes interessats en la guarda dels seus privilegis, dia enfosquit per l’amenaça de la mort que com tenebra que cobreix tota la terra, no deixa cap escletxa per a la vida. És, però, un dia per a l’esperança perquè en joc hi ha la paraula del Pare que es comprometé en la resurrecció del Fill. 

Avui, hem de mirar la cara de la mort en el crucificat per trobar-hi el somriure de la vida, quan com tot un Senyor diu: avui estaràs amb mi al Paradís o Pare a les vostres mans encomano el meu viure. És un dia per prendre a les mans la vida i pensar sobre el valor que li donem i com treballem al seu favor. No n’hi ha prou amb militar contra la pena de mort i participar en moviments pacifistes. Tractant-se de la vida, s’ha de ser actiu a favor de la vida des del primer moment de la concepció. L’amor amb que Jesús fa l’auto oblació al Pare, per amor, i quan el Pare vulgui, ens porta a dir no a l’avortament, no a l’eutanàsia activa, no a qualsevol mena de mort violenta. Sí a la vida en tota la seva amplitud de dies i anys. Jesús morí aixafat però sens perdre la seva dignitat i domini de si mateix, conscient de la seva hora va dir: tot s’ha acomplert. I expirà

La lectura del relat de la passió, l’escolta de la Passió segons Bach, la contemplació d’una pintura o escultura del crucificat poden ser d’ajuda per meditar sobre la mort de Jesús, i arribar a estimar la nostra mort; defensors de la vida. Amb Maria, plorosa al peu de la creu, diguem un sí de gràcies a Jesús mort per nosaltres. Escoltar el Stabat Mater de Pergolesi ens pot refer en l’esperit. 

Dia de silenci i a l’expectativa de la resurrecció, el dissabte sant té com protagonista el sepulcre, avantsala de la vida eterna. Vigilat pels soldats, estimat pel grup de dones seguidores de Jesús i pels deixebles, el sepulcre amaga la vida que esclatarà la nit de Pasqua. 

El Rèquiem de Mozart ha de donar pas a l’Al·leluia de Haendel. Amb els grans artistes i amb la gent de tota classe, celebrem la joia de la Redempció.  

Pregoners de la Resurrecció, fem treball des de les institucions i a peu de carrer a favor de la vida. La caritat immediata -donar roba al despullat- i la caritat a llarg termini -des de l’activitat política- amb l’adequació de l’estrat jurídic. Fem de Pasqua una raó de vida. 

Jesucrist, mort i ressuscitat, és l’OPA de vida de Déu, que engolí el pecat i la mort. Tot és nou. La Setmana Santa, la celebració, és expressió de globalització de la fe.