Reflexió Cinquè Diumenge de Quaresma 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

L’Evangeli d’avui és molt ric en fets i ensenyaments de Jesús, cal anar poc a poc i fer una tria. Opto per parlar una mica de tot, com obrint camins a la consideració de cadascú. Avui, se’ns demana ser contemplatius i actius, no pas en deixar fer a Déu sinó a fer nosaltres amb Ell. No ho oblidem, estem a Quaresma, temps de conversió joiosa vers la Pasqua. Cal conèixer bé a Jesús. 

I a Jesús el volien conèixer uns grecs que eren a Jerusalem. I van anar a trobar Felip, que els portà a Andreu i així arribaren a Jesús. Que el que importa no són els intermediaris, les mediacions, sinó l’objectiu i aquest és sempre Jesús. Mirem, també nosaltres, de donar compliment al desig d’estar amb Jesús, atents als desigs i necessitats dels que en envolten, anem tots cap a Ell i trobem-lo allí on sabem que és, a l’Església. És molt important encertar en les mediacions, que no son més que això i no la fita. 

Siguem acollidors dels que busquen Jesús però no ens n’apropiem, portem-los fins Jesús, la nostra tasca sigui discreta i no busqui el mèrit de la conversió d’altre. I ja ho sabem, ho diu el mateix Jesús: “si algú es vol fer seguidor meu que em segueixi i s’estarà on jo m’estic. I serà honorat pel Pare. Això sí, estem advertits: els qui no estimen -la vida- en aquest món, la guarden per a la vida eterna.  

Jesús viu la tensió dels darrers dies i les exigències de la seva activitat apostòlica. Hi ha moments que no pot més, se sent torbat com diu l’Evangeli d’avui. La lluita interior, el dubte, la por, la incertesa, la inseguretat es deixen sentir i el trasbalsen. Però no està sol, el Pare és amb Ell. La veu del cel, en resposta a la súplica ¡Pare, salveu-me! així ho confirma. Veu que Jesús no es guarda per Ell sinó que ens la dóna a tots nosaltres. Perquè també nosaltres ens tenim moments angoixosos, torbats, aixafats. Perduts en mig de la bogeria del món. Decebuts, necessitats d’una paraula amiga, Jesús ens traspassa la del Pare. I com Ell puguem ser glorificats, però cal, primer, per a la glorificació de la Resurrecció, fer el pas de la mort. 

Recordant la paraula dels grecs: volem veure Jesús, i la de Jesús: Pare Salveu-me, atents a la veu: l’he glorificat i el glorificaré. En els moments de serenor, com en mig de la torbació, donem testimoni de Crist, que enlairat entre cel i terra, és el Salvador. No ens guardem la vida, donem-la al servei del Regne de Déu; els assedegats, els malalts, els pobres, els rics i els qui busquen la veritat necessiten trobar la fe i l’esperança en la caritat del nostre testimoni de vida cristiana. I el Pare ens honorarà.