Reflexió Segon Diumenge de Quaresma 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

Pelegrins cap a Pasqua pels camins de Quaresma necessitem, per no fer feixuc el caminar, de moments per refer l’esperit des de la joia i l’encoratjament d’una meta que sí és possible aconseguir. A la fi de la jornada o al llarg de la mateixa ha d’haver-hi moments de descans, de compartir, de riure. De començar a experimentar el canvi en la nostra vida, fruit de la penitencia quaresmal.  

És el que fa Jesús en aquesta perícopa evangèlica. La transfiguració és un regal de Jesús a Pere, Joan i Jaume. De Jesús a si mateix que per una estona es manifesta en la seva totalitat sense el condicionant del cos. És una manera de dir-nos que no estem sols en el caminar de Quaresma. I té amb Jesús les seves compensacions. Al temps que exigències. Els va manar que no ho diguessin a ningú,  fins que hagués mort i ressuscitat. No havien de confondre’s. La  vida de Jesús, el seu seguiment, la del deixeble no s’entén sinó a la llum de la Resurrecció.  

Viscut l’acte suprem de fidelitat al Pare en l’obediència de la mort, confiança de vida en Déu. Testimonis Moisès i Elies – la llei i els profetes – , puntals de l’antiga Aliança. No havien de confondre’s: Déu és Déu de vius no de morts. 

En ajut de la nostra debilitat en la fe, una vegada més, com en el bateig i a la Creu, la veu del Pare es fa sentir, del núvol estant, proclamant Jesús el seu Fill estimat, a qui cal escoltar. Escoltar és obeir, obeir es estimar, estimar i obeir es fer de l’actitud d’escolta un testimoniar la fe en Jesucrist com Senyar de la veritat.  

Servim-nos de la Quaresma per aprendre a escoltar, fem un lloc al cor per la veritat de Déu que porta joia, perdó y vida. Siguem així lliures de tot pecat i resplendeixi en nosaltres l’esplendor de la gràcia de Déu, com resplendí en Jesús davant Elies, Moisès i els tres apòstols, que fa dir a Pere: Què bé estem aquí. 

Quaresma és temps per estar bé amb Déu i el proïsme.