El beat Francesc Castelló i els joves

† Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Quan el beat Francesc Castelló va patir el martiri, l’arquebisbe metropolità de Tarragona, el meu estimat predecessor Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, era a l’exili, a Farneta (Itàlia). Allà, per mitjà dels consolats d’altres països, arribaven notícies de Catalunya, i ell les enviava al Sant Pare perquè conegués els fets directament i no sols per la premsa. Així van passar per les seves mans les cartes que el jove enginyer havia escrit a la seva família, a la seva promesa Mariona i al seu amic, el jesuïta P. Galan, en conèixer la seva condemna a mort «per ser catòlic».

Aquestes cartes són un dels documents més emocionants de la persecució religiosa del 1936, i Pius XI va plorar en llegir-les (així ho va testimoniar el cardenal Pacelli, després Pius xii).

Sí, perquè el martiri exemplar del beat Francesc era el coronament d’una vida pregonament cristiana, apostòlica, viscuda en plenitud amb totes les seves conseqüències, fins i tot les que es van fer necessàries en aquelles doloroses circumstàncies de persecució que Déu va permetre.

A tots, però particularment als joves catalans de la nostra generació, ens deixa un referent ben proper i colpidor de què vol dir estimar Déu i els altres; de fins on arriba el nostre compromís de cristians viscut de debò.

En el cinquè aniversari de la seva beatificació (11 de març de 2001) , demanem a Déu que una nova generació de joves s’engresqui a seguir les petjades del beat Francesc. Que vulguin dur a terme, en plenitud de compromís, la pròpia vocació cristiana, la personal de cadascú, fins on Déu vulgui, com a treballadors exemplars, com a pares de família, com a sacerdots o seguint la crida a la vida religiosa. Però tots plens de sentit apostòlic.