Reflexió Primer Diumenge de Quaresma 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

Hem entrat a Quaresma, la serietat de la vestimenta litúrgica, color morat, i la temàtica de les lectures de la litúrgia de la paraula, son indicatiu de que estem en un temps seriós i que invita a la reflexió, a entrar en el cor de cadascú per mirar, escoltar i viure al ritme de la conversió la nostra manera de ser cristians, personalment i con Església, per poder al final fer Pasqua. 

L’Evangeli amb l’anada de Jesús al desert on serà temptat ens fa fer una entrada de Quaresma a sac. Sense contemplacions ens posa davant per davant de la nostra fragilitat i debilitat per prendre les decisions que son justes. La vida és com una lluita entre el bé i el mal, guanyador el bé perquè res no pot vèncer la iniciativa d’amor amb que el Crist s’oferí al Pare per la nostra salvació. Aquesta podria ser una primera visió des del drama de la temptació. Visió trista per massa negativa. Les coses segons el parer de l’esperança cristiana són diferents, forjadores de nova humanitat. Per això la narració acaba amb la invitació de Jesús a la conversió perquè el Regne de Déu és a prop. 

L’Evangeli d’avui, ben mirat, és una oferta de pau i de serenor, de confiança i d’amor. El protagonista no és la temptació ni la lluita interna contra ella. Tampoc el triomf final amb els àngels servint a Jesús. El protagonista és l’Esperit Sant que mou Jesús a anar al desert: Esperit Sant que resta amb Ell per sempre més. El mateix Esperit que guia els nostres passos durant aquesta Quaresma per camins de pregaria, dejuni i almoina per fer-nos vertaders contemplatius des de l’ascessi de la penitencia quaresmal. Quaresma ens invita a ser contemplatius per deixar que l’Esperit converteixi el nostre cor. 

No és el nostre esforç el que farà de la Quaresma raó de conversió sinó l’Esperit que anima les nostres ments i cors, al ritme de l’amor de Déu. Es l’hora del pa per tothom, de la veritat com norma de vida i de fer caure les idolatries del consum i de les noves tecnologies que captiven l’home i la dona sotmetent-los a ídols de segona i tercera generació. 

Amb Jesús i l’Esperit entrem, fem Quaresma per encertar en el camí de la fidelitat al voler del Pare. L’obediència a Déu no humilia a les persones ans les revesteix de nova dignitat des de la consideració de fills de Déu. 

És veritat, no sols de pa viu l’home, però necessita de pa per viure. Compartir amb el necessitat és garantia de participació del do de Déu. És l’hora de la caritat, de la conversió. De fer present el Regne de Déu.