Reflexió Seté Diumenge ordinari - 19 febrer 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

Encara un diumenge més, Marc ens presenta Jesús que fa el bé guarint de malalties a la gent que acut per ser curada. El trobem a casa, a Cafar-Naüm, on ha tornat després d’uns dies de predicació ambulant, volia descansar però la gent el reclama. Avui, però, Jesús sorprèn a tothom amb una guarició que va més enllà de la comprensió de la gent. Jesús no solament cura un paralític sinó que té l’atreviment de perdonar-li els pecats. La sorpresa dels presents va ser gran, imagino que la del malalt també. Esperava ser curat i el primer que li diu Jesús és “els teus pecats et son perdonats”. Anava amb l’esperança de caminar i li diuen els pecats et son perdonats. Quina decepció. Però no, Jesús el cura, calia que la gent no anés enganyada, Éll no és un taumaturg. És l’enviat del Pare per salvar el món. És el Redemptor. L’amor del Pare fet perdó encarnat en Jesús.  

En sentir les paraules de perdó la gent s’escandalitza, i el titlla de blasfem. És aleshores quan Jesús té el diàleg amb el paralític i amb tots, perquè la seva paraula, la guarició són signes que han de dur a comprendre el perdó. A entendre que el Regne de Déu és aquí, que en Jesús hi ha la salvació, que és el perdó. 

Com el paralític anem a Jesús, els amics el portaren fins allí, a nosaltres és l’Església la que ens acompanya i presenta a Jesús per ser perdonats, guarits. No estem sols, l’Església camina per nosaltres i amb nosaltres. 

Avui, Marc, ens demana que ens deixe’m sorprendre per la paraula de Jesús: els teus pecats et son perdonats. I també: aixeca’t i camina. Per acabar com els de Cafar-Naüm, meravellats del que succeeix, i sortim del temple lloant Déu. Lliures de pecat, estimant i servint a tothom la descoberta de la bondat de Déu, que ens perdona. 

Com ens recomana Isaïes, a la primera lectura, no recordem més els temps passats, no pensem més en les coses antigues, estem a punt de fer una cosa nova que ja comença a créixer. I com diu Sant Pau no dubtem entre el sí i el no, siguem del Sí a Jesús, en qui ha començat tota obra nova i s’acompleix la promesa de Déu.  

Amb Déu que no es recorda dels nostres pecats, que ens ha perdonat, fem camí d’esperança a favor de la pau i la justícia. On és el nostre Cafar-Naüm? Jesús ens espera al sagrament de la reconciliació. Recuperem el confessionari, on hi ha el Sí del perdó. Siguem elegants i sense por diguem, feta l’experiència del perdó: no havíem vist mai res d’igual.