Reflexió Sisè Diumenge ordinari - 12 febrer 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

Amb una escena plena de dramatisme, l’evangelista Marc ens descobreix, millor, ens porta a aprofundir el caràcter misericordiós de la personalitat de Jesús. Servidor de l’home i de la dona, Jesús, el salvador, no s’està d’obrir el doll de la seva gràcia per alliberar-nos de tot mal, pecat i malaltia. Con tal d’ajudar-nos a conèixer el rostre de Déu Pare, en tota la plenitud de la seva justícia que és bondat d’amor regenerador.  

Nosaltres partícips de la vida del Crist, perquè batejats, també som portadors de gràcia i de llibertat per als homes i dones del nostre temps. Atrapats en la teranyina de les estructures de pecat necessitem, com el leprós de l’Evangeli, de la trobada amb Jesús Únic que salva el món. Jesús manifestació del rostre ocult del Pare, ens estima amb amor de benvolença, que ens retorna, a tots, la joia i l’alegria de viure. Purificats de la lepra del pecat retrobem el nostre lloc, en mig del món, amb tota plenitud humana, vivint com a membres del Poble nou de Déu.  

Ni que sembli que és desobeir Déu, no podem per menys de fer com el leprós que proclama arreu la salvació trobada en Jesús. Ell, Jesús, no deixarà de fer el bé. Per Jesús no hi ha barreres que l’allunyin de l’amor al pecador, mirant-lo amb ulls de reconciliació. No hi ha conveniències socials, ni tabús religiosos que impedeixin a Jesús estar amb el rebuig de la societat i de lo religiós.  

En temps de Jesús la lepra era una malaltia maleïda, com avui pot ser-ho el Sida, per sobre de tabús acollim a tothom i portem-lo a la curació i reinserció social. Ser cristià no és solament resar, és, i en primer lloc, ser estimador dels petits, els pobres, els malalts. Perquè som de Déu, amor. No demonitzem cap malaltia ni estigmatitzem el malalt. Solament amb un cor net -com el de Jesús- sabrem estimar i ser sembradors d’esperança. 

Postrats, també nosaltres, als peus de Jesús, com el leprós de l’Evangeli, reconeguem el nostre pecat, demanem perdó i deixem-nos perdonar per Ell. Així retrobarem la nostra dignitat d’homes i dones, de fills de Déu. Purificarem l’Església i participarem de la seva santedat. No tinguem por a netejar les nostres nafres i les de la humanitat. L’Església és com el rentador del poble on acut cadascú amb la roba bruta, per fer bugada amb l’aigua que corre per a tots, i tornar a casa amb la roba neta i poder vestir lluint elegantment. Al vocal del safareig sempre hi trobarem Jesús disposat a escoltar les nostres cuites, a purificar-nos de tot pecat i alliberar-nos de tota malaltia, a revestir-nos amb la vida nova de la gràcia de l’Esperit, do del Pare.