Reflexió Cinquè Diumenge ordinari - 5 febrer 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

Avui, l’Evangeli, ens porta de la mà a fer una experiència de vida amb Jesús. Ens dóna l’oportunitat de passar amb Ell tota la jornada. Podem entrar en la intimitat de la seva vida, descobrint el secrets íntims que configuren la seva personalitat. Sense necessitat d’ordinador, agenda electrònica o PDA, Jesús viu una jornada carregada de feina però alliberadora: treball, descans i silenci equilibren i fan de la persona de Jesús un atractiu pels qui van amb Ell, i pels altres. 

La pau interior en què descansa el neguit de l’atenció als malalts que acudeixen -buscant salut- o l’interès dels què cerquen escoltar la seva paraula, les presses o intransigències del deixebles, no l’estressen. Al contrari, li serveixen per donar, a tots, una lliçó de serenor. 

Jesús, el Messies, el Salvador del Món no és veu aixafat per la responsabilitat de la Missió. Té temps per a tot i per a tots, perquè Ell no viu la vida amb sensació de trencament sinó amb sentit unitari. Té temps per pregar, per estar amb els de casa, per curar els malalts, per escoltar les necessitats de la gent. No està dividit entre Déu i els homes. Coneix la importància del temps que és limitat, però què no té perquè limitar-nos. Així ens diu que ha d’anar a altres pobles a predicar. 

Contemplatiu en l’acció, actiu en la contemplació, sembrador de llavors de pau i justícia, de perdó i de vida. Treballem amb Ell pel Regne de Déu i tindrem el dia en l’amor del Déu que és tot Caritat. Llegir l’encíclica del Papa “Déu és amor” ens ajudarà a viure donant testimoniatge d’una fe compromesa i fresca, nova.  

Com els deixebles que sortiren pel camp a buscar Jesús, anem també, nosaltres, a trobar-lo. Com Jesús a la porta de casa es dona a tots els qui allí acudeixen, estiguem també nosaltres al carrer, a la porta de casa, obertes les portes de les esglésies a disposició de tots. Les portes de l’Església hi són per estar obertes, invitació a la fe silenciosa, a la caritat viva i a l’esperança del Déu de la vida i de l’amor. 

Amb o sense agenda, la nostra jornada ha de comptar amb temps per a Déu i per els germans. També per a un mateix.