Reflexió Quart Diumenge ordinari - 29 gener 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

També la gent d’avui es pregunta qui és Jesús, quin és el misteri de la seva vida què el fa ser ahir, avui i demà. Perquè de Jesús no se’n pot parlar com el que fou. Jesús, és! La gràcia de la Resurrecció li dóna un bri d’atemporalitat que el fa ésser sempre en l’avui. Semblarà un disbarat, però Jesús, que és el futur de les criatures, no té demà, està sempre en present. Crist ahir, avui i sempre. D’aquí  l’estranyesa de la gent que manifesta el seu astorament preguntant-se, amb quina autoritat ensenya? Perquè tot ell és autoritat. Què vol dir tot això, i aquesta doctrina nova? I quedaren intrigats. 

Nosaltres, pel do de la fe participem, amb Jesús, de la seva transcendència, i si ens preguntem amb quina autoritat Jesús ensenya, no tenim, ni se’ns dóna altra resposta que la de l’amor que no passa mai. Autoritat que ens fa lliures i és esperança de vida. Un home posseït, una multitud negada a creure i a viure amb la llibertat de qui fa el bé. I un Jesús que cura en dissabte i predica, amb convenciment, una doctrina nova, són motiu d’aldarull a la Sinagoga, a l’hora de la pregària. El que feia mal a aquella gent era l‘evidència del bé amb que obrava Jesús. Segur de si mateix, sense por d’equivocar-se, donava seguretat de resposta encertada, d’haver actuat bé.

El Senyoriu de llibertat  amb que Jesús es fa intèrpret de la llei xoca amb l’estretor i duresa de cor dels contemporanis que sols saben jutjar segons el pes de la llei, i no per l’Esperit de llibertat que viu en nosaltres, i que no és esclau de ningú ni de res.

Com el posseït de l’Evangeli deixem-nos alliberar dels mals esperits inspiradors de la guerra, de la injustícia, de la fam, de les malalties pandèmiques, del terrorisme. Esperits del mal que ofeguen, però que no poden matar els bons esperits de la caritat, de l’amor i de la pau, de la vida nova en el Crist. Amb l’autoritat que dóna la fe en Crist fem de l’Església com la sinagoga de la llibertat, i lliures de tot lligam de pecat i malvestat, amb la nova doctrina -com els de la sinagoga- fem córrer la veu: En Crist ha començat un temps nou.

Com els conveïns de Jesús acudien a la Sinagoga a la recerca de la Paraula, nosaltres anant a Missa, el diumenge, aprenguem a conèixer i estimar aquest Jesús que està sempre no sols a la vora del pobre, marginat, malalt o pecador sinó que està en ells com a  principi de vida, presencia activa de Déu en mig de tot home i tota dona, donant escolta a la veu de qui demana viure de nou la novetat de cada dia. Preguntem-nos sempre, Què vol dir això?.I visquem de Déu que és amor, com recorda el Papa en la seva encíclica.