Reflexió Tercer Diumenge ordinari - 22 gener 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

Son variats els punts que, avui, trobem a l’Evangeli. Per cert que, durant els diumenges del temps ordinari o de durant l’any, llegirem la narració evangèlica segons sant Marc. Marc té com o preocupació primera, l’interessa, dir-nos i fer-nos conèixer qui és Jesús, provocant en nosaltres la resposta de la fe. Tant de bo sigui també el nostre interès la coneixença de Jesús que no està en saber moltes coses d’Ell sinó en un coneixement que és experiència de vida i amor profund a la seva persona. Hem d’arribar al coneixement existencial de Jesús en mi.

L’Evangeli ens diu que per ser de la colla de Jesús hom ha de ser cridat, i que qui crida és Jesús. I crida no per satisfacció pròpia sinó per anar a donar fruit de conversió essent nosaltres fanals de llum nova en Crist. Crida a conversió, a l’anunci del Regne de Déu. Tot és fruit del mateix Esperit que disposa el cor de l’apòstol per fer la crida i disposa el cor del cridat per donar resposta de fe. Ens diu que la vocació del cristià és cosa seriosa. La crida és del Pare que ens ve per Jesús.

No es tracta d’anar amb Jesús per passejar, sinó per a ser pescador d’homes. Ofici que cal aprendre i que demana estar amb Ell per conèixer-lo bé, per aprendre a mirar els homes i dones amb la mirada de Jesús, mirada que fa entenedora la seva paraula quan diu: veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.

Anar amb Jesús no és participar en unes classes i seguir un programa d’estudis. Estudiar quatre o cinc anys, els que sigui, i obtenir un diploma que acredita la preparació i idoneïtat del candidat. Anar amb Jesús es arriscat, recordem que no té on reposar el cap. Diu coses esfereïdores -que pot perdonar pecats, que ressuscitarà, cura malalts i... -. I les fa. Passa de les conveniències socials i es fa amb el rebuig de la societat -pecadors, prostitutes-, i... sempre hi ha lloc a la seva agenda per ells

També pels rics i savis. Perquè per Ell el que compte es la persona humana i aquesta és sortida de la ma de Déu. Ell que sap molt bé que és ser Fill del Pare, estima aquesta dignitat en tots i cadascú dels homes i dones.

Ha arribat l’hora, no ho oblidem, convertim-nos el regne de Déu és a prop. No perdem aquesta nova oportunitat.

En la setmana de pregària per la unitat dels cristians, preguem i estimem-nos com germans tots els batejats en la mateixa fe en Crist. El Senyor passa, ens crida a seguir-lo en comunió de fe, d’esperança i caritat. En una sola Església.