Reflexió Segon Diumenge ordinari - 2006

Jaume Montaña Carrera, prevere

Amb la litúrgia d’avui retrobem, acabades les festes nadalenques i d’Epifania, l’anomenat temps ordinari. Hem tornat al cada dia de viure la fe sense motivacions de festes extraordinàries. És temps per anar madurant la fe, educar l’esperança i fer efectiva la caritat. Temps d’Església, llavor de vida nova, per un món que trontolla en els seus basaments. Diumenges que ens portaran a millor conèixer el Crist.  

Avui, Sant Joan, en la narració evangèlica, ens fa una breu i concisa presentació de Jesús, i de l’alegria de ser els seus deixebles. Estar a l’escola del discipulat de Jesús, voler ser seguidor d’Ell és viure la joia de Déu amb l’exigència, com resposta, de fer-lo conèixer a d’altres. Cal que, encuriosits pel personatge, sapiguem mirar Jesús, trobant en Ell l’anyell de Déu sense por a que ens pregunti: Què voleu?, oberts a la seva crida i invitació que diu: veniu i ho veureu -en resposta a la pregunta: Mestre on us allotgeu? Com Andreu -fóra de si- cerca Pere, busquem els de la nostra vora per dur-los a Jesús. La resta és de Jesús.  

La celebració d’aquesta Eucaristia ha de ser ocasió propicia per restar, quedar-nos amb Jesús, puig pel baptisme no som nostres sinó del Crist que ens ha adquirit al preu de la seva sang. Recordem que pel Baptisme, els nostres cossos, han estat fets santuari de l’Esperit Sant. 

Potser com Samuel, nosaltres i altra gent, no sabem distingir, reconèixer, la veu del Senyor que ens crida. Que l’Església sigui l’Elí que educa la consciència amb sensibilitat per les coses de Déu, que ens acompanyi fins Jesús -com Andreu feu amb Pere- plena de goig de fer saber la font de l’alegria, la raó de la vida. 

Sigui, amb Samuel, la nostra pregaria d’avui: “Parleu, que el vostre servent us escolta”.

Escoltem la veu de Déu que passa per les necessitats dels homes i dones d’avui, que sense saber-ho ells, està sempre en nosaltres, suplicant i invitant-nos a participar de la seva gràcia. Pels deixebles eren les quatre de la tarda, i per a nosaltres, quina hora és?

Que aquesta estona d’estada al temple, per celebrar l’Eucaristia, sigui un moment privilegiat per deixar que la veu de Déu penetri els nostres cors. Que sigui una estona en la qual ens retrobem germans, tots, amb una mateixa il·lusió: la del seguiment de Jesús i donar testimoni de la seva messianitat.  

Portadors d’un tresor diví en gerres de terrissa, deixem-nos modelar per les mans del terrissaire que són vida, belles i sabies per reflectir, en nosaltres, la imatge de Déu, que vol la felicitat per a tots, com Ell és feliç. 

No h’oblidem, visquem feliços amb la felicitat d’Aquell que ens ha donat un cor per estimar i ser estimat. Els de vora nostre necessiten de la nostra felicitat, com Samuel necessità d’Elí, i Pere d’Andreu, i tots de Jesús i de l’Església, casa de Déu en nosaltres. Bona Eucaristia!