|
Ja és Nadal Juan Luis Salinas Tots a l’establia envoltant la menjadora, al fons hi havia un paller, al seu costat la mula i la vaca, alhora, esperen, sense moure ni un pelet, que se senti el senyal, que sigui l’hora, que ja vinguin a ficar el Jesuset, que no hi hagi demora per tal que Josep i Maria i tota la gentada d’aquella horta, puguin tenir sentit, serveixin d’alguna cosa.
A l’altre costat, tot just fora d’allí, hi ha corredisses dels grans, els nens embadalits, hom que va a la seva, l’altre que vol servir una taula molt ben ficada, l’àpat per celebrar el festí, que demà serà molta festa celebrant que Déu és ací.
Un petitó, a la cantonada d’aquell menjador guarnit, es mira una figureta que hi ha a sobre d’un petit coixí, ell seu en una cadira, ella jeu allí, immòbil ella se’l mira, el nen està ablanit, per què no hi és Jesús al pessebre? Ens l’hem oblidat aquí? Mare, fiquem-lo ja, que és hora que Maria el pugui tenir, que així hi serà amb nosaltres, així el podrem sentir.
Espera una mica encara, tinguis calma un momentet, és massa jove la tarda i encara hi ha llum al carrer, espera que de nit es faci per tal que el nen Jesús il·lumini com l’albada la foscor dels cors adults; no és de nit encara, i encara no resplendeix sa llum, hi ha pors i tremolors a dojo, som a temps de treure’ns la pols, de fer per estar llestos guarnint-nos les ments i els cors, de mirar de ser-hi uns altres per poder rebre l’Amor.
En tocar l’hora donada tots cantaren una cançó i ell, que encara no arribava, va ser qui el ficar al bressol preparat en la menjadora de la cova de l’Amor. Pastors hi arribaren cridant i fent gatzara. Maria i Josep el miraren tot fruint la seva rialla. El món trastocà el posat, la vida canvià arreu, Jesús donà la pau als cors senzills i humils, als benaurats de Déu.
El nen quedà astorat mirant Jesús a la menjadora, la contemplació fou tan gran que l’ullet l’Infant li fes i quedà amb ell per una altra estona. Amics es feren llavors Infant i nen, cor i ànima de la Bona Nova. |