Reflexió en el Quart Diumenge d'Advent 2005

Jaume Montaña Carrera, prevere

Encès el quart ciri de la corona d’advent, alertats i en vetlla, atents a la Paraula ens preparem per Nadal que ja truca a la porta. 

L’Àngel li diu a Maria: el Senyor t’ha concedit el seu favor. El favor és el fill que tindrà. El favor es que serà mare, però d’un fill que és Déu. Com li diu l’Àngel: S’anomenarà Fill de l’Altíssim. Serà gran, serà rei d’Israel per sempre i el seu regnat no tindrà fi. Tot li ve de nou a Maria i massa gran. Per això l’Àngel la conforta dient-li: No tinguis por ,Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. 

També nosaltres tenim por i ens sentim torbats davant el favor de Déu, que per la gràcia del baptisme ens revesteix amb la dignitat de fills seus. Hem passat del pecat a la gràcia, d’orfes a hereus, d’estranys a amics, de muts a vocers de les meravelles de Déu. l’Àngel i Maria tenen una conversa molt íntima, i acabat tot el que s’havien de dir, l’Àngel es retirà, però Maria no es trobà mai més sola. Tant que traspassa la barrera del temps i encara, avui, fa camí en l’Església com Mare de tots els creients, missió que Crist li encomana a la Creu estant. 

A exemple de Maria, sapiguem estar disponibles a la crida de Déu. Les presses i l’estrès, la competitivitat i l’afany de benestar desertitzent el cor, allunyant-nos dels prats d’aigua fresca en que el Senyor ens vol fer descansar. Redescobrir-nos dipositaris del favor de Déu no té perquè espantar-nos. Al contrari, ens ha de donar pau i confort perquè el nostre testimoni resti sempre fidel a l’amor d’Aquell que tot ho pot. 

L’Abbé Pierre, sacerdot francès fundador dels “Drapaires d’Emaús”, recomanava tenir, sempre, un vidre trencat a la finestra, deia que era perquè el fred del pobre entrés a casa pròpia. Mare Teresa de Calcuta deia que la caritat s’ha de viure fins que ens faci patir. Tinguem un vidre trencat a la finestra per on pugui colar-se el Déu mendicant el nostre si, per la seva obra d’evangelització. Estimem fins perdre la llibertat, feta donació als pobres i desvalguts. Com Maria que amb el sí a l’Àngel es posa del costat de Déu, estant a vora nostra, no tenint altra voluntat que la de Déu Pare. 

L’Esperit Sant fecundi el nostre cor i guiï els mostres passos fins el portal de Betlem, on la fosca és llum i el fred caliu d’amor. Obrim portes i finestres de casa que l’Àngel enviat, per Déu a nosaltres, vol entrar. Escoltem el seu missatge, diguem-li sí i... celebrem Nadal.