Reflexió en el Tercer Diumenge d'Advent 2005

Jaume Montaña Carrera, prevere

*La nostra celebració d’avui, tercer diumenge d’advent, com recorda el tercer ciri de la corona que s’encen iniciant l’Eucaristia. És una celebració en la joia i en la festa, en l’alegria de la fe que viu en el nostre cor de testimonis de la llum de Crist. És tota l’Església que s’exalta, i nosaltres amb ella, perquè sense ser Llum és testimoni vivent d’aquell que ve a nosaltres, Senyor i Salvador, que fa de l’Església, poble pelegrí a la terra cap a les estances del cel. Dipositària de l’esperança que el món necessita i li reclama perquè intueix en ella, àdhuc el no creient, la resposta als interrogants que la ciència ni la filosofia no saben respondre.

*Nosaltres no som la resposta, que sols és Déu, però sí testimonis de la Llum que il·lumina tota intel·ligència, escalfa el cor amb l’amor do de l’Esperit Sant i enforteix la voluntat per al bé. Siguem acollidors de qui acut a l’Església a la recerca de respostes. Ajudem-los a fer el camí que els porti a Jesús.

*Com ser testimonis i estar contents de la fe de cristians? Sant Pau en la segona lectura reblant al profeta Isaïes ens dóna la resposta quan demana que no ens cansem de pregar, que donem gràcies en tota ocasió, que no sufoquem l’Esperit que hi ha en nosaltres, que ens guardem de tota ombra de mal.

*Com Isaïes i Joan Baptista ungits de l’Esperit Sant reafirmem la nostra consciència d’enviats, de testimonis, de la Bona Nova de l’any de gràcia del Senyor.

*Coberts amb el mantell de felicitat amb que Déu ens ha vestit, a casa i al carrer, visquem sempre contents. No com a gent simple sinó com qui sabent de foscor i de dolor, d’angoixós i tremolors ha trobat en la fe la llibertat i la resposta al sentit de la vida. Sigui motiu d’alegria saber que estem enviats a portar la Bona Nova als desvalguts.

*No tinguem por a fer-nos preguntes i a que ens les facin. La fe no és un sí per la seguretat i la comoditat, és un sí que compromet a caminar en mig la fosca som si fóssim a ple dia. Fill del silenci i de la nit, Jesús, Llum i Paraula de vida, és la pregunta i la resposta. Nosaltres som veu que crida en el desert, és a dir, veu que estima els altres per anar tots cap a Déu.

*Visquem sempre contents. El món està necessitat de l’alegria de la fe.

*Donem-li el millor que som: testimonis d’Aquell que ha de venir i és amb nosaltres. Les llars cristianes, Església domèstica, siguin focal de content i de goig testimonis, tots, del Déu de l’Amor.