Reflexió en el Segon Diumenge d'Advent 2005

Jaume Montaña Carrera, prevere

*Quan hem encès el segon ciri de la corona d’advent, hem acceptat estar alerta i en vetlla, perquè ve el Senyor. Actius i oberts a la Paraula i a l’Eucaristia. Obrint ruta al Regne, obrint nous camins d’acord amb el pla pastoral del bisbat.

*A meitat de camí de la festa de Nadal, se’ns convida, avui, renovats per l’esperança, a mirar, atents als signes dels temps, i a impregnar la nostra vida de cada dia amb la saó de la gràcia de Déu que nodreix la nostra ànima, i, les obres de justícia i caritat segons la Bona Nova de l’Evangeli, que ens fa viure en la veritat font de pau.

*No és fàcil viure el testimoniatge de l’Evangeli a tanta gent del nostre temps, indiferent a les coses de la religió. Però convençuts que no són les conviccions les que donaran caliu d’amor de Déu sinó la caritat i l’amor que irradien de la cova de Beltem, no deixem de proclamar, anunciar i invitar a la fe que l’Església proposa, i mai imposa, als cors ressecs per manca d’espiritualitat.

*Com diu Isaïes, a la primera lectura, parlem amorosament. Amb paraules de consol que obren ruta al Senyor, com insisteix l’Evangeli. Perquè tots puguem veure l’amor de Déu i fruir de la seva salvació com demana el salm responsorial.

*Fidels a l’ensenyament de Pere, en la segona lectura, esperem la vinguda del dia de Déu i fem tot el possible perquè arribi aviat. Ruta nova que ens porta cap al dia de Déu i que accelera la seva vinguda és viure amb l’Església, segons l’esperit i la lletra, que cal recordar i revifar en nosaltres, del Concili Vaticà II, del que el dia 8 es commemoren 40 anys de la celebració de la cloenda.

*La gent d’avui té moltes rutes per on caminar i perdre’s com en un laberint. Necessitats d’una guia siguem nosaltres, els creients, els companys de camí que amb paraula amorosa i caritat de germans, siguem reconeguts com profetes, predicadors de la salvació en Crist, acollint-nos a la paciència de Déu.

*On sigui què estem i què fem, on som, obrim camins per on passant l’home, trobi Déu. L’Esperit ens il·lumini.