Amb memòria agraïda

Jaume Montaña Carrera, prevere

La il·lusió per la vida ens fa mirar sempre endavant. El futur és el nostre gran tresor, tant que al servei de demà hi posem el present i l’ahir, hipotequem l’avui per tal d’assegurar el que ha de venir, quan del demà solament tenim la incertesa de si serà. Però més fort que la quimera és la confiança de que el desig es complirà. I demà serà un dia ple de goig, amb pa i justícia per tothom, amb vida digna i amor resplendents.

 Tot té un secret per aconseguir l’èxit en la vida, per veure acomplerts i fruir dels plans i projectes de futur. L’ahir i l’avui són pilars fonamentals en la construcció del futur. No podem deixar a l’oblit el que és ja part de la història. La història, memòria de les coses grans i petites de la vida, no és literatura morta. És bagul de sorpreses que retornen a l’avui per fer del passat una lliçó de present.

 La història converteix en experiència la vida dels avantpassats, L’ahir i l’avui es donen la mà amb voluntat de ser amics per sempre i fer-se mútua ajuda per aconseguir la felicitat. La història ens ajuda a tenir criteri per fer la tria entre el bé i el mal. També per prendre sobre les pròpies espatlles la responsabilitat dels nostres fets, no deixant per a altres el que podem fer cadascú. Sense memòria, sense història la nostra vida fora buida, no res. La història ens facilita l’arrelament a la vida com ciutadans que pertanyen a la humanitat, a un país, a una família. Ens parla també de Déu, no com a ésser llunyà sinó com Pare, pels cristians, que vetlla pel bé dels seus fills, sense dirigismes i respectant la llibertat personal.

 No totes les coses de la vida ens complauen ni han estat ben fetes. Fer-ne memòria ens pot ajudar a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, però per ser sincer, el penediment, cal que mirem i vivim la “història”, amb ulls agraïts per les moltes coses bones i amb ment senzilla que tot ho pot comprendre.

 Son moltes les coses que han ocorregut aquest estiu, i encara que de vegades no puguem entendre ben bé el perquè de tantes misèries i desastres per tot donem-ne gràcies perquè la memòria no sigui pesada i puguem albirar l’horitzó amb confiança.

Amb cor que mira més enllà, agraïm el passat